El Govern marxarà de vacances de Setmana Santa amb la sensació d'haver viscut el seu particular via crucis. Declaracions, desmentiments, filtracions interessades i reunions per tocar a sometent s'han succeït en les darreres hores. Tanmateix, l'enèsim advertiment per part del Tribunal Constitucional –en aquest cas per la suspensió dels pressupostos del referèndum- no semblen justificar l'estat de nervis en el qual s'ha instal·lat el sobiranisme governamental.

Fa pocs dies es van complir els 18 mesos des de les eleccions del 27-S. Més enllà del termini –ja s'havia anunciat que es començaria a descomptar a partir de la constitució del nou executiu-, cal recordar que Junts pel Sí es va presentar a les eleccions amb un full de ruta clarament unilateral (declaració solemne, primera frase de procés constituent, govern de concentració, proclamació de la independència, llei de transitorietat....). L'actual, convenientment reformulat amb l'objectiu d'ampliar la base social independentista, va incloure la celebració d'un "referèndum o referèndum". És a dir, una consulta vinculant sobre la independència que se celebraria amb o sense l'acord de l'Estat, com a màxim, el setembre del 2017.

Quan els actuals consellers es van presentar o van donar suport a Junts pel Sí el 27-S no podien ni imaginar-se que, un any i mig després l'Estat, estaria negociant un referèndum. Ans al contrari, aquests dies havien de ser els del "xoc de trens" definitiu amb l'Estat si s'hagués aplicat el programa electoral. Sense que, sortosament, no s'hagi inhabilitat la presidenta del Parlament i membres del Govern, s'hagin activat els articles més extrems de la Constitució per liquidar l'autonomia o, directament, ni s'hagin utilitzat les forces de seguretat de l'Estat per reprimir l'independentisme... el PDECat i ERC s'esbatussen i intenten projectar que l'altre partit no està compromès amb el referèndum i en serà el culpable si acaba fracassant.

Tot el que està passant (i molt més) havia d'estar el guió i, per tant, és injustificable aquest clima de desconfiança i de lluites caïnites entre els partits del Govern. Ara, sense l'excusa de la CUP i l'aprovació dels pressupostos, tenen l'obligació de posar-se d'acord i prendre decisions per permetre celebrar el referèndum en la data fixada. Si no, ho hauran de dir públicament, demanar disculpes i anar-se'n cap a casa.