Passa a passa. Totes les passes de Quim Torra tindran lupes de tota mena i condició. Començant pels deures que ell mateix va encomanar als diputats de la CUP. Que així que faci autonomisme els cupaires l’alertin, aixequin bandera vermella.

Però si fa alguna cosa que diria M.Rajoy, en la línia republicana, el que li plantaran al davant serà un 155 com una casa de pagès. Un 155 que no se n’ha anat del tot, i que no s’anirà del tot fins que no formi Govern.

Tot són gestos, tot és simbòlic. I aquesta legislatura que té al damunt l’interrogant de la durada, més. És simbòlica una presa de possessió, com la d’ahir. En família, austera i sense penjar-se el medalló de president, recordant que a qui li pertocaria és a Carles Puigdemont. 

Amb el secretari de Govern anunciant que per mor de la firma del rei, i del marc constitucional, Quim Torra assumeix el càrrec. El mateix Quim Torra que, com tots els diputats quan assumeixen l’acta, ja acaten la Constitució.

Però l’escàndol és qui vol veure que Torra segueix la fórmula d’obediència al Parlament que ja va fer servir Puigdemont, i que fins va validar la justícia de resultes d’una querella ultramuntana.

En la cursa de sacs de qui fa més pel 155 i similituds ara resulta que s’ha de regular per llei com es pren possessió, i com diu Pedro Sànchez, s’ha de reformar el codi penal per encaixar com a delicte allò que ara no ho és. Llàstima que tot i no ser-ho, manté a la presó als Jordis, a Junqueras, Turull, Romeva, Rull, Bassa, Forn, i Forcadell.

A la diàspora europea, la situació de Comin, Serret i Puig ha girat com un mitjó, la de Ponsatí pot anar pel mateix camí, i la defensa de Puigdemont demana a la justícia alemanya que tingui en compte la decisió belga i revoqui l’ordre de detenció europea. I a Suïssa Rovira, i Gabriel compten que tot el procediment de crida i cerca internacional del jutge Llarena caigui com un joc de cartes.

Això de simbòlic no en té res. La presó no en té res de símbol, i l’exili tampoc. Aquesta és la via de mantenir el patiment. La de desescalar seria la del diàleg. Demanat i assumit. Rajoy i Torra reunits a la Moncloa, després que hi hagin passat Sànchez i Rivera. Potser sí. La primera anada a Madrid de Torra és per anar a la presó i finalment serà dilluns, per raons organitzatives i logístiques i a petició del ministeri de l'Interior. La presó no és simbòlica, la visita del president, sí.

Segueix tibant del mateix fil, de la restitució i continuïtat amb el Govern cessat pel 155.
 
Parlant de símbols, també ho és que M.Rajoy abandoni una cimera internacional perquè no vol sortir a la foto amb els representants del Kosovo que no reconeixen, ni com a República, ni res. Negar l’evidència. Negar el Kosovo, que acabaran reconeixent els serbis si volen entrar a la UE. Potser s’haurà d’acabar regulant per llei també aquestes presències de mandataris. Tret que ens movem també en el cas de l’alta diplomàcia espanyola en el terreny del simbòlic.