Les estacions d’Adif-Renfe són usualment tan impresentables que només podem qualificar-les de “cutres”, que és un terme inacceptable en lèxic català. Podríem usar els qualificatius: rònec, xaró, deixat, o malgirbat i no ens acostaríem a la seva dura realitat. En fi, els catalans som tan babaus que ni posseïm conceptes per descriure una denigració en grau elevat, ens ho empassem, tot i això, anem, de derrota en derrota.

A un servei privat, però de pública concurrència, no se’ls admetrien els ascensors espatllats a perpetuïtat, la brutícia, la manca d’higiene, la falta de personal, però sí a Adif. I ja no solament a Rodalies, també n’hi ha casos a l’Alta Velocitat. A un Estat distant, tan superb com mal tractador, se’l reverencia, però als particulars se’ls multaria o tancaria la parada.

Infraestructura versus serveis

Bé, el monopoli ferroviari es va dividir el 2005 en xarxa (Adif) i elements mòbils (Renfe) i hem anat a pitjor, però el poder omnívor del monopoli va minvar per la divisió. I ara, Catalunya, almenys sobre el paper, és titular de la competència dels serveis. Però les estacions formen part del factor fix, encara que en elles s’integren els serveis de mobilitat: accés, Bus, Taxi, Metro, aparcament, etc. Tanmateix, la divisió en dues companyies va empitjorar el servei i fomentà la guerra mútua entre elles.

Són les estacions obligatòriament d'Adif? Doncs resulta que no, per exemple, la de Santa Susanna, al Maresme. La va construir l’Ajuntament, és seva i en cobra una fracció de la tarifa. I en el cas recent de Santa Perpètua de Mogoda, qui la construí fou l’operador, Renfe, no el titular de la línia i tenim moltes estacions industrials o logístiques que pertanyen als seus operadors. Per tant, hi ha prou antecedents per a plantejar una transferència competencial, enteses com un vessant del servei.

Ens podem platejar que les estacions siguin totes traspassades a la Generalitat. Que aquesta  les mantingui, mani en elles i els seus espais annexos, en els quals es genera activitat urbana i central, no pel pas gràcies als trens, sinó per l’accés de la ciutadania. Europa està plena d’estacions que són grans dotacions que incorporen comerç, hotels, oficines, aparcaments de vehicles i bicicletes, però dir-ho aquí és pura utopia. Adif segresta i mata la funció de centralitat. I ho podem entendre, perquè la seva funció està en les vies. Doncs, que es quedi aquí i que la seva competència comenci just en el fil de l’andana, incloses les platges de vies, però no en la resta d’espais.

I a Europa? Bona pregunta -la resposta curta és: depèn molt del país i, sovint, de cada estació concreta. Tot i això, hi ha models on les estacions són d’ens públics locals i no de la companyia ferroviària. I la tendència apunta a fer les estacions més propietat de les localitats que exclusivament de les companyies de la xarxa i la descentralització de la gestió comporta més estacions dels municipis, els districtes, o les regions, un fet sovint lligat a les operacions de renovació urbana al seu entorn. Per tant, hi ha de tot, perquè no hi ha cap dogma, ni cap requisit funcional que impliqui que les estacions hagin de formar part del mateix patrimoni de la xarxa.

Salvar la cara d’Adif

El desastre actual de manca de manteniment per part d’Adif, d’abandonament i deixadesa històrica, ha de posar el focus de la seva atenció en la seguretat en les vies, els túnels, els talussos... Podem exigir a Renfe cura en els combois, a Adif en la xarxa i nosaltres podríem cooperar (Generalitat) en les estacions. És més, seria l'única manera de repartir funcions i d’assegurar una renovació correcta del servei ferroviari. Fins i tot ajudaríem així a salvar la cara d’Adif. Un fet que trauria pressió sobre l’empresa en l’exigència de traspassar tot d’una vegada! Circumscriure la responsabilitat d’Adif a les vies permetria una vigilància més acotada. Poder comparar la qualitat a dins i fora de les andanes ens obriria els ulls, ajudaria a fer-nos nostres els ferrocarrils, començant per les estacions. Cert, salvaríem a Adif d’una crisi. Constituiria una manera ordenada de repartir responsabilitats i ajudaria a fer que més endavant vegem que un traspàs final de la xarxa tampoc no seria cap cosa inviable. Seria desmuntar per passos, en l’estratègia de desconstruir pas a pas Adif, un monstre d’estat, que maltracta la ciutadania i, fins i tot, devora ministres. La intenció seria desmitificar la unitat de la xarxa, amb una proposta en línia federal, que podria rebre el suport d’altres CCAA.

Competència plena dels serveis

Per què Adif demora, o es nega a fer estacions? Per quin criteri? Ignorant ella dels serveis, com és que decideix? I per què la Generalitat, titular del servei, se supedita i humilia? I constatem que, des de la fundació d’Adif el 2005, Rodalies Renfe ha entrat en declivi a la regió de Barcelona. Catalunya, plenament titular dels serveis, podria escometre amb més responsabilitat l’ordenació del servei ferroviari. Es podrien construir estacions llargament demanades i que mai Adif no ha fet. En els darrers 30 anys n’ha fet 22 a Madrid i només 2 a Barcelona!

Si hi ha d’haver més aturades o serveis directes o semidirectes és cosa de la Generalitat. En fi, què ha de dir Adif sobre el nombre d’estacions? Res de res, això depèn del govern dels serveis, però ens ho nega durant anys. La possibilitat que la Generalitat mani en les estacions, o els ajuntaments per delegació, permetria ordenar centralitats, crear demanda al seu entorn, fer ciutat com veiem a Europa. I ens estalviaríem opcions d’especulació, que és tot el que se li acut a Adif quan mira els espais buits entorn d'una l’estació.

Una utopia inversemblant?

Aquesta proposta decaurà, s’ignorarà, però acabarà ressorgint, temps al temps, perquè és lògica i Adif no s’esmenarà. I no acaba aquí la cosa, perquè a l’aeroport de Barcelona ens trobem amb un cas semblant. Cal separar la ciutat aeroportuària, que és aportació de la metròpoli a l’aeroport, dels seus serveis estrictament aeris (tallers, hangars, terminals...). No és admissible l’especulació immobiliària, en aquest cas d’AENA, en un camp on ha de manar la Generalitat. 

Però, anem errats, perquè seria més fàcil, més eficaç, més racional, de més èxit... traspassar les estacions de tot Catalunya, que l'R1 del Maresme, com es pretén.