1.- Victòria incontestable de l’independentisme: endavant amb tot! Les eleccions del 27S tenien un caire extraordinari: donar veu als ciutadans i ciutadanes de Catalunya sobre la seva voluntat d’iniciar o no la posada en pràctica definitiva del full de ruta cap a la independència.

Aquesta qüestió s’havia volgut plantejar via referèndum, prohibida per l’estat espanyol; via transferència de competències, denegada pel Congrés dels Diputats espanyol; via consulta, prohibida per l’Estat espanyol; finalment via procés participatiu ciutadà celebrat el 9N amb el resultat d’una querella de l’estat espanyol contra el nostre president, vicepresidenta i consellera d’Educació. Prohibit el referèndum en totes les seves formes assumim com a única via possible la votació seguint les regles de la llei electoral catalana, que en no existir és suplerta per la llei electoral espanyola i en base a aquesta l’independentisme treu 72 escons i el no independentisme (quina vergonya ICV!) 63. La legitimitat de la victòria és absoluta. Davant d’això qui té dubtes?

2.- Cal seguir sumant. Hi ha zones del país on molta gent ha votat en contra dels seus propis interessos i ha donat la victòria a Ciutadans, és un vot d’estómac, de sentiment, però respectable i legítim al cap i a la fi. Hem d’esforçar-nos a entendre’l i així poder explicar-nos-hi, poder arribar-hi, poder convèncer.

Cal anar a treballar allà on no ha arribat el missatge i cal arrelar-hi. El procés és irreversible, però les dificultats que sorgiran són encara enormes i la feina per superar-les ingent, per tant cal seguir treballant com si res estigués guanyat. La majoria absoluta aconseguida per l’independentisme amb una participació del 77’44% és un èxit brutal, però queden molts mesos per davant, hem vist el joc brut que s’ha fet i podem preveure el que es farà. Ara no podem abaixar el ritme ni donar la feina per feta, ben al contrari, resta el tros de camí més determinant i costerut, cal multiplicar els esforços, l’activisme i la presència al carrer. Cal seguir convencent, un a un, els nostres conciutadans.

3.- El 20 de desembre cal concórrer a les eleccions espanyoles. S’ha plantejat el debat sobre si l’independentisme ha de ser present a les eleccions espanyoles del proper 20 de desembre. El no presentar-se pot aportar un element simbòlic important si s’aconsegueix un 70% d’abstenció, fins i tot pot defensar-se que és èticament més adequat no participar en les institucions d’un Estat del que no volem formar part. Però si enlloc de l’element estètic ens fixem en allò que ens convé, no hi ha cap mena de dubte que allò que toca és presentar-se a les eleccions i treure el màxim de diputats possibles.

Convé per molts motius, només us en diré un: paga la pena treure 20 diputats només per tal que en Duran Lleida quedi fora de la seva trona i no pugui dir que ens representa, ara que ja l’hem expulsat del nostre Parlament.