A vostè que m'està llegint potser el 24 de maig li toca triar l'alcalde de Berga o de Tarragona. A mi em toca el de Barcelona.  Encara tinc molt temps per decidir el meu vot, falten dos mesos, una eternitat. I com que falta molt, estic en fase de carta als reis, buscant un candidat rodó, un que satisfaci totes les meves expectatives, que no es pensi, tampoc no són tantes ni tan forassenyades. De votar el mal menor sempre hi sóc a temps, per tant estic en fase de recerca d'un candidat que digui exactament allò que vull sentir per a la meva ciutat. Un candidat “tres de tres”, perquè al final les coses que vull sentir, les que realment m'importen, les que a mi em faran decidir el vot, són només tres.

La primera, acabar amb les màfies de Ciutat Vella. No és una feina fàcil, l'última que ho va intentar, la regidora Itziar González, va acabar plegant al 2010 amenaçada de mort i cagada de por no només per les amenaces sinó perquè es va trobar sola, abandonada políticament i personalment pels seus. Mobbing immobiliari salvatge contra persones indefenses, tràfic de llicències d'activitat, blanqueig de diner negre a través de locals i restaurants turístics, suborns a funcionaris i guàrdies urbans... Cregui'm, Barcelona té un gravíssim problema de corrupció a Ciutat Vella que no s'arregla posant pedaços sinó entrant a sac a fer neteja. Cal actuar amb molta determinació i amb urgència, i assumint riscos personals si cal. La ciutat se'ns podreix i l'epicentre de la merda és a Ciutat Vella.

La segona, jugar la primera divisió de l'economia global. Ser indiscutiblement el primer port de mercaderies de la Mediterrània, tenir un aeroport de vols directes a tot el món, ser la capital europea de les indústries creatives, atraure congressos i inversions sense complexes... I socialitzar bé la riquesa que tot això pugui produir.

La tercera, implicació a fons en el procés cap a la independència. Que Barcelona entri a l'AMI i la lideri si cal, que l'alcalde de Barcelona agafi la bandera de la llibertat del país i es posi al davant de la manifestació. Que l'ajuntament de la capital, quan arribi el moment, sigui peça clau de la insubmissió fiscal a l'estat. En definitiva, que el país, en el moment crucial de l'embat amb l'estat, tingui capital.

Ja ho veu, benvolgut lector, són nomes tres coses. Falten dos mesos i encara no he sabut descobrir cap candidat que me les digui les tres alhora i em resulti creïble dient-me-les les tres. A una candidata la veig ideal per a la primera però molt perduda en les altres dues. A d'altres els veig més o menys forts en la segona i la tercera però in albis en la primera... Segueixo observant, falten dos mesos i no he perdut l'esperança de trobar el meu candidat “tres de tres”. Perquè –em sembla que ja ho he dit abans- de votar el mal menor sempre hi sóc a temps.