Les darreres eleccions generals deixen un dibuix d'una Espanya dividida en tres. L'Espanya que vota PSOE o Podemos i confluències. L'Espanya que vota PP, Ciutadans o Vox i L'Espanya de Catalunya-País Basc, en la que una part important vol deixar de ser Espanya.

Si analitzem l'evolució de les eleccions generals a Espanya durant el darrer període democràtic, veiem com, després d'UCD, durant molts anys, en les dècades dels vuitanta, noranta fins a aproximadament el 2.011 el bipartidisme majoritari era la norma. PSOE o PP i Izquierda Unida o/i PNB i CiU donaven estabilitat si no s'aconseguia la majoria absoluta.

Des del 2.011 el pluralisme polític s'ha consolidat. La irrupció de Podemos i confluències territorials i Ciutadans i, més recentment, Vox, marquen els canvis. Els votants a les eleccions generals a Espanya des de fa uns anys estan totalment polaritzats entre dos blocs, entorn dels 11 milions de votants. A les eleccions passades PSOE i Podemos, 44% (entorn 29% PSOE i 15% Podemos) i PP, Ciutadans i Vox entorn del 43% dels vots (PP 16,7%, Ciutadans 16% i Vox,10,3%).

A les eleccions generals del 2016 la suma PP, Ciutadans i Vox era del 46% (PP 33%, Ciutadans 13% i Vox 0.20%) i PSOE-Podemos entorn del 43%(PSOE 22.63% i Podemos 21.15%).

Dos grups de votants, de societats, que passen d'un i altre partit dins el mateix bloc progressista o conservador. Sense majories dins el mateix bloc que obliga a incorporar partits de Catalunya o el País Basc o a pacte entre blocs.

El vot del PSOE representa en aquestes eleccions el mateix percentatge que en les eleccions del 2.011, el 28,7%; llavor semblava derrota i ara gran victòria. El 28 Abril PSOE guanya a totes les CCAA menys a Navarra, Catalunya i el País Basc.

Navarra és l'exemple que a la dreta la fragmentació del vot de dreta-extrema dreta a Espanya passa factura i que quan van junts poden ser majoritari. NA + coalició electoral d'Unión del Pueblo Navarro, PP i Ciutadans, guanya les eleccions.

Al País Basc gran victòria de PNB i Bildu i sense representació Ciutadans, PP i Vox. A Catalunya victòria d'ERC i mínima representació del PP i Vox (un diputat cadascú) i escassa de Ciutadans.

A Catalunya i el País Basc el nacionalisme espanyol de dretes fa que els votants castiguin als partits més radicals. I hi ha hagut un vot útil al PSOE-PSC per por a la coalició de dretes-ultradreta.

Si analitzem l'evolució de les eleccions generals a Catalunya, veiem com el PSOE era hegemònic però progressivament CiU i, ara, ERC van creixent fins a guanyar les eleccions (excepte el 2.016 que va guanyar En Comú Podem en el moment de gran creixement de Podem a Espanya). L'element nacional ha anat agafant força també en les eleccions generals.

Si comparem, però, el resultat de les eleccions del 28 abril d'enguany i del 21 desembre del 2017 veiem com es manté un vot dual. El vot independentista el 21 de desembre del 2017 va ser entorn de 2,08 milions i el 28 Abril d'1,6 milions. Pèrdua de 450.000 votants independentistes.

ERC incrementa 80.000 votants. JuntsxCat en perd 450.000 i Front Republicà menys 82.000 si comparem amb la CUP. PSC en guanya entorn de 352.000 i Podem 254.000. Ciutadans en perd més de 600.000. En el cas de PSOE-PSC i Podem és vot útil per contribuir que la dreta-extrema dreta no sumin. Hi ha retorn de vot al PSC que en les anteriors autonòmiques havia votat a Ciutadans. A Catalunya sí que hi ha traspàs de vot de Ciutadans a PSC i a la inversa. I també de votants entre bloc Ciutadans-PP-Vox. El vot de Ciutadans-Vox-PP a Catalunya és bàsicament un vot urbà.

En un moment tan dur, difícil i transcendent la falta d'unitat i una part d'abstenció dels votants independentistes expliquen que no s'hagin mobilitzat o canviat a unionisme per vot útil, més de 450.000 persones que varen votar a partits/coalicions independentistes.
La participació del passat 28 abril va ser del 75,58% i el 21 de desembre del 2017 de 79%. Uns 210.000 catalans no varen votar al darrer 28 abril comparant amb les autonòmiques del 21 de desembre 2.017. Els abstencionistes de les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 desembre 2.017 i els de 28 abril a les generals són probablement diferents subgrups i poblacions.

Hi ha molta més mobilització unionista a les generals i independentista a les catalanes.
La CUP oficialista demanava no anar a votar.

ERC demanava vot útil i eixampla la base i Junqueres era el candidat. El president Puigdemont és el candidat a les europees. Continua, malgrat la presó, l'exili i la repressió un vot dual. La falta d'unitat en el sector independentista i, probablement, un part dels votants de l'1 d'octubre ja no confien amb Espanya.

I ara el president Sánchez ha de decidir entre les tres Espanyes confrontades i autistes electoralment. Buscarà un pacte entre blocs espanyols o entre el bloc PSOE-Podemos i bloc català i basc? I si s'escau quin nivell d'exigència tindrà ERC i JuntsxCat? El pacte per la mesa del Congrés ensenyarà les primeres cartes. La proximitat de les municipals, autonòmiques i europees pot marcar els temps.

El president Sánchez voldria eleccions a Catalunya per no estar condicionat per la resposta a la sentència del judici contra la causa independentista.

Les tres Espanyes o les dues Espanyes i el País Basc i Catalunya són reconciliables? En realitat quin projecte real hi ha a Espanya per trencar la política de trinxeres?