Tenim un problema que es diu Boi Ruiz. El conseller de Salut de la Generalitat és a l’ull de l’huracà per la seva polèmica gestió al capdavant de la sanitat pública. En aquests moments, Ruiz està més desacreditat que mai. Ha aconseguit unir tota l’oposició, de la CUP a Ciutadans, en un sol bloc contrari a la seva gestió. La seva figura genera una enorme incomoditat a ERC, únic soci del govern. Les eleccions previstes per al 27 de setembre són com qui diu a la cantonada i Boi Ruiz és un llast per les expectatives electorals de CiU i, de retruc, pel propi procés sobiranista.

De raons perquè Boi Ruiz dimiteixi "ipso facto" n’hi ha moltes. En destaquem tres:

1) Per la privatització (pública o encoberta) de la sanitat. En la seva entrevista a "Els Matins" del passat dilluns 13 d’abril, el conseller afirmava de nou que no era cert que s’estigués privatitzant la sanitat. La realitat és que mentre el pressupost de CatSalut ha passat de 9.547 milions d’euros el 2010 a 8.044 el 2014 (-16%), el grup IDCsalud, el principal "holding" sanitari privat que opera a Catalunya, ha augmentat les partides que reben els seus tres hospitals concertats per part del Servei Català de la Salut. Dels 64 milions del 2010 ha crescut fins als 79 milions el 2013. IDC Salud ha rebut 300 milions d’euros en quatre anys de retallades a la pública.

2) Pels escàndols de presumpta corrupció: Innova, Bagó, Crespo, Sant Pau... El conseller es posa tens quan algú li etziba els escàndols de presumpta corrupció que envolten la sanitat catalana. Boi Ruiz afirma que tot són denúncies infundades. La realitat, però és, és que en quatre anys ha esclatat el cas Bagó (que afecta Ramon Bagó, president del Grup Serhs i expresident del Consorci de Salut i Social de Catalunya), el cas Innova (que afecta Josep Prat i Carles Manté, ambdós exdirectors del CatSalut, per la seva gestió del "holding" Innova a Reus), el cas Crespo (que afecta el diputat de CiU i exalcalde de Lloret: ell i la seva dona haurien rebut encàrrecs dels hospitals públics de Blanes i Calella) i el cas Sant Pau (on s’han detectat nombroses irregularitats en les adjudicacions de les obres de renovació del centre). Vaja: que Ruiz necessitarà molta til·la els pròxims temps.

3) Per saltar-se al a torera els mandats del Parlament. Boi Ruiz fa i desfà com si fos el conseller delegat d’una empresa de la seva propietat, quan en realitat és un polític sotmès a l’escrutini democràtic. I, pel que sembla, a Artur Mas i CiU ja li sembla bé aquesta actitud. La cambra catalana ha aprovat una moció que obligava al departament de Salut a frenar la creació del Consorci Sanitari de Lleida. Tot i això, un parell de dies abans de Setmana Santa, Salut va publicar al DOGC els estatuts del nou ens i obria un procés participatiu per presentar al·legacions al projecte, com si tot seguís endavant. El Parlament també ha aprovat la paralització del projecte VISC+, que permetrà la venda de l’historial sanitari dels pacients de la sanitat pública a empreses privades, però Boi Ruiz ha decidit tirar-ho endavant igualment a cop de DOGC.

Hi ha una vella dita catalana que diu que la guineu no ha de guardar les gallines, ni la cabra les cols. Boi Ruiz va ser president de la patronal catalana d’hospitals privats. Posar-lo al capdavant de la sanitat pública no ha estat precisament una bona idea. Al mateix temps, que el conseller s’hagi mantingut al càrrec tot i la explícita debilitat parlamentària de CiU i els successius pactes amb ERC, diu poc de la capacitat negociadora dels republicans i molt de quines són les prioritats d’Artur Mas, més enllà de la retòrica patriòtica i la sobredosi de dies històrics.