La detenció d'un home armat amb un rifle entre els matollsdel club de golf de West Palm Beach, a l'estat de Florida, just quan l'expresident i candidatat a les eleccions Donald Trump estava jugant en el recinte, ha tornat a posar la violència en el centre de la campanya nord-americana. L'FBI ha informat que investiga l'episodi com un intent d'assassinat. Seria el segon després del tiroteig del juliol passat a Pensilvània, del qual Trump va sortir ferit lleument a l'orella i l'autor dels trets, abatut per la policia.
El fet embolcalla d'un vel negre una campanya que avança cap al 5 de novembre enmig d'incerteses. Primer sobre el resultat electoral, ja que el país es troba molt polaritzat, les enquestes mostren un escenari de virtual empat i a hores d'ara ningú s'atreveix a considerar favorit clar a cap dels dos candidats, Trump i l'actual vicepresidenta, Kamala Harris. Incertesa també sobre com reaccionarà la societat nord-americana, ja molt estressada, davant de tants esdeveniments de violència. Però sobretot hi ha un gran interrogant obert sobre què passarà després del 5 de novembre.
La irrupció del trumpisme en la política nord-americana no ha estat un fenomen efímer. Quan ens preguntem les causes del seu èxit hem de tenir en compte que el populisme d'extrema dreta ja era un factor important molt abans de l'arribada de Trump. Corrents de demagògia extrema s'havien anat covant des dels anys 80, en part vinculats a grups ultraevangèlics. Candidats ultres com Pat Buchanan o Pat Robertson, nativistes i intolerants, ja van reunir aleshores suports sensibles. El Tea Party, ja entrat el segle, va recollir la torxa.
Trump ja es va trobar mitja feina feta i tot un entramat mediàtic que, amb la cadena Fox, però no només, ha anat fent coixí perquè arrelés una visió de la societat difícil de traduir en semàntica política europea. La trobada d'una crisi econòmica que deixa els joves desesperançats amb unes xarxes socials convertides en l'únic referent de moltes vides sense projecte és un còctel de difícil gestió. El malestar esdevé una joguina en mans de forces obscures que contribueixen a moldejar una societat angoixada.
Els intents d'assassinat que l'FBI investiga són un efecte més d'anys d'escalfar la tensió entre comunitats per part del trumpisme, així com de la negativa de la dreta nord-americana a plantejar polítiques diferents en un tema com el dret d'armes. Els sectors més reaccionaris del país haurien de reconèixer el fracàs social d'un model de societat que genera tants personatges com Ryan Routh, detingut a Florida, o Thomas Matthews Crooks, abatut pel servei secret el juliol passat. Massa armes al carrer i una cobertura sanitària precària són esquerdes greus en l'edifici social.
Guanyi qui guanyi, serà molt difícil governar la situació als Estats Units. Un Trump vencedor difícilment podrà ser l'unificador que el país necessitaria. El magnat ja ha demostrat que necessita surar sobre la crispació i l'odi per mantenir-se dempeus. Però tampoc serà fàcil per a Harris enfilar el seu mandat si aconsegueix reeixir a les urnes. Començant per un Trump que difícilment admetria la seva derrota. I si la democràcia trontolla als Estats Units, trontollarà a tot arreu.
Això també va per nosaltres. També en el nostre entorn es perceben els efectes perniciosos del pitjor populisme. Mitjans com la Fox han creat escola a prop. Ho veiem en la demagògia de la dreta formalment moderada en temes delicats com la immigració o la seguretat. És tot una cultura civil, la vinculada al llegat liberal democràtic i il·lustrat, la que està sota setge, des de l'afebliment de l'escola a la crisi dels mitjans tradicionals. No ens enganyem. La remor que ve dels Estats Units i avança entre trets ens avisa d'alguna cosa de difícil digestió. El trumpisme i la violència que l'amara no són més que una manifestació desmesurada -amb dosis de caricatura- d'un mal que ja ha covat entre nosaltres.