Trias i l'«ara no toca»

Publicat el 07 de febrer de 2023 a les 16:00
Actualitzat el 07 de febrer de 2023 a les 16:27
Els passos del retorn de Xavier Trias a la disputa electoral està tan calculats que cal fixar-se en tots els detalls, perquè els detalls són el missatge. I se n'acumulen uns quants des que l'exalcalde va confirmar que tornava a primera línia per discutir el tercer mandat d'Ada Colau. No és casualitat, per exemple, que el candidat no participés en la manifestació independentista de protesta davant la cimera hispano-francesa de Barcelona i que l'absència s'expliqués per un motiu d'oci i no per un inexcusable compromís d'agenda política.

Trias defuig el debat sobiranista en la precampanya, fins al punt que no va pronunciar la paraula independència en la conferència d'aquest dilluns. I, ara mateix, existeixen dubtes manifestos que l'exalcalde faci acte de presència divendres a la concentració de suport a Laura Borràs, presidenta de Junts, abans de la primera jornada del seu judici pel presumpte fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes. El cap de llista ha evitat fins ara qualsevol fotografia que pugui embrutar la recerca del vot d'ordre.

Tampoc és casualitat, doncs, que hagi aparcat les referències al procés mentre el sector més abrandat de Junts adopta un perfil baix en la batalla de les municipals. La prioritat és guanyar les eleccions a Barcelona. Per això, Trias ha fet desaparèixer la marca de Junts mentre potencia les essències que abans aglutinaven les sigles de CiU, maniobra compatible amb fer del retorn de l'exalcalde el frame central del programa electoral. No és estrany que a la primera fila de les seves aparicions públiques s'hi asseguin Jordi Pujol i Artur Mas -que no són militants de Junts-, que la candidatura s’engreixi dels noms propis del partit més connectats amb els postulats de l’antiga Convergència i que el discurs de "posar ordre" remeti al guió més ortodox del centredreta catalanista. El relat de l'endreça, com les apel·lacions a la seguretat, seran qüestions nuclears de la precampanya de Barcelona. La formació jugarà les mateixes cartes en capitals de comarca que aspira a retenir, ja siguin Vic o Igualada. Clarificador retorn a l'axioma conservador.

La resurrecció del projecte de Junts passa per l'èxit de Trias i el candidat ha posat tots els ous a la cistella del missatge convergent, el que coneix i defensa. Les eleccions municipals concediran una segona oportunitat al sector pragmàtic que va perdre la consulta interna quan es va consumar el divorci amb ERC, el mateix sector que pronosticava que, fora del Govern, la formació patiria per ubicar-se en la centralitat. Si Trias aconsegueix tornar al despatx d'alcaldia, a Junts es tornarà a demanar torn per ordenar el partit mentre es fan equilibris amb la causa judicial de Borràs, es conjuga el suport a l'estratègia judicial de Carles Puigdemont i es fa acte de presència en manifestacions on els seus antics socis ja no són benvinguts. Fins als comicis del mes de maig, però, es conjugarà l'"ara no toca" sempre que calgui. Mana Trias com ho hauria fet Pujol.