Tothom, en allò que fa, hi projecta el seu ser. Teresa Ibars, és responsable del Servei d’Arxius, Estudis i Informació de la Diputació de Lleida. La Llei 20/2022 de 19 d’octubre de Memòria històrica, reconeix com a víctimes les persones que foren depurades o que van patir represàlies professionalment per exercir càrrecs i llocs de treball públics durant la Segona República o per la seva oposició al règim. Amb motiu  dels vuitanta-cinc anys de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat, Ibars va endegar un treball de recerca històrica amb el propòsit d’identificar els treballadors de la Institució que van patir repressió franquista i que van haver d’enfrontar-se, diu, a un expedient de depuració si ja eren treballadors abans del 18 de juliol del 1936 o van ser acomiadats fulminantment si havien entrat a partir d’aquesta data. Tant si eren funcionaris de carrera com si ocupaven un lloc de treball de manera interina o per qualsevol altra mena de contracte.

L’objectiu de la depuració era d’assolir fidelitat política en tots els nivells de l’administració. Es castigaven els treballadors contraris a la revolta militar, s’intimidaven els indecisos i es promocionaven els addictes al nou règim. La depuració no va servir només, doncs, per reprimir els contraris, sinó que imposava disciplina als servidors públics exigint-los adhesió incondicional als dirigents franquistes. Els desafectes perdien tots els seus drets laborals amb les consegüents implicacions que comportava ser una persona assenyalada pel règim.

Teresa Ibars, amb la col·laboració de tot el seu equip, ha pogut documentar a través de diverses fonts, com els expedients de depuració, llistats de nòmines o relacions de personal, un total de 701 treballadors de la Diputació de Lleida en el període comprès entre 1931 i 1939. D’aquests, 537 van patir càstig o represàlia. I en total, sempre segons la recerca del Servei d’Arxius, es van cursar 188 expedients de depuració, 91 dels quals van ser castigats i onze ja no es van presentar perquè s’havien exiliat. La resta de depurats era personal contractat pel servei de guerra o dones, que van substituir per monges per ocupar-se d’àrees hospitalàries o de beneficència.

I per reparar tanta crueltat i injustícia, dijous dia 11 de desembre, amb 170 familiars i amb invitació a tots els treballadors de tots els seus organismes, la Diputació de Lleida va celebrar un ple extraordinari de reparació a aquest seu mig miler de servidors públics, que Tenien nom, manllevant el títol del llibre de la professora Conxita Mir, represaliats i depurats pel franquisme. Amb elegància en totes les intervencions, del president Joan Talarn, de la vicepresidenta Sandra Castro i de tots els portaveus, i tancada la votació per unanimitat a favor d’anul·lar els expedients de depuració, Teresa Ibars va dissenyar un acte sobri i emotiu per reparar la dignitat i no caure en l’oblit.

Amb acompanyament musical de Júlia Cruz i Abraham Loho, amb Federico García Lorca i Pere Quart, cada família va rebre un document simbòlic de reparació. En nom de tots els familiars, la Dra. Maris Köpcke Tinturé, investigadora del projecte Dignity de la Universitat de Barcelona, neta de Lluís Tinturé, fuster de la Casa de la Misericòrdia de la Diputació, va entelar els ulls de tots els assistents quan va explicar com van cessar el seu avi l’abril del 1938 per no ser adepte al règim i tot el que la família va haver de viure privada d’una vida digna. I va acabar la seva intervenció fent-nos notar que “la nostra dignitat encara està per escriure, segons com nosaltres tractem els treballadors que avui dia es troben en situacions precàries”. L’apunt final, les Corrandes d’exili: “Una esperança desfeta/una recança infinita./I una pàtria tan petita/que la somio completa”. Ovació i emoció. I el president compartint amb tothom que s’emportaria el record d’aquell ple i convidant els assistents a la col·locació d’una placa en homenatge i memòria. Per justícia i reparació.