El triomf de Donald Trump en les recents eleccions nord-americanes és un cop de puny sobre la taula de l’ordre establert en l’escenari internacional. Després d’una campanya impregnada de retòrica incendiària, l’ascens de Trump a la Casa Blanca evidencia la legitimació creixent dels discursos autoritaris i ultranacionalistes, una tendència que, més enllà del territori nord-americà, troba ressò a Europa.
No ens enganyem: la dreta radical ha aconseguit guanyar adeptes en diversos països europeus, on ha capitalitzat el descontentament generat per les crisis econòmiques, la inseguretat i una percepció d’allunyament dels valors i les institucions europees. Això ha alimentat un clima de desconfiança que amenaça d'esborrar dècades d’esforços cap a la construcció d’una Europa democràtica, plural i oberta. Alemanya, França, Itàlia i fins i tot casa nostra, han vist com aquestes ideologies s’obren pas amb un discurs que promet solucions fàcils a problemes complexos.
Aquest nou escenari ens posa davant d’un repte clau: com contrarestar aquest discurs populista i simplificador que, amb promeses grandiloqüents, aprofundeix en la desafecció ciutadana cap a la democràcia? La resposta no passa només per la denúncia, sinó per l’articulació d’un discurs alternatiu, sòlid i coherent, capaç de respondre amb arguments contundents els postulats de l’extrema dreta. Cal anar més enllà de les consignes buides i recuperar el valor de les propostes concretes, que defensin els drets socials i les llibertats sense complexos.
Aquesta és una tasca urgent per a les forces progressistes i democràtiques d’arreu d’Europa. Ens cal una aliança estratègica, basada en la defensa sense ambigüitats de la justícia social, la igualtat i el respecte a la diversitat. Si volem evitar el retrocés, cal abordar amb determinació les causes del malestar social –des d’una distribució justa de la riquesa fins a un accés equitatiu als serveis bàsics– i fer-ho amb un discurs inclusiu, que desmunti l’altaveu de la por i la divisió.
Europa ja no és el centre del món. Els EUA s’han cansat de pagar la factura de la defensa i ja en el seu primer mandat Trump va deixar clar que les seves prioritats no passen pel nostre continent. Durant dècades, Europa ha pogut créixer i consolidar el seu benestar sense una gran despesa militar, perquè d’això se n’ocupaven els EUA a través de l’OTAN. Això ja és història, i les conseqüències seran profundes. L’estat del benestar fa anys que cedeix davant una despesa militar que no pararà de créixer. Un canvi que impactarà de ple en les visions polítiques i les ideologies que pugnen pel control del relat i per assolir el poder.
Catalunya, per la seva història i per la seva pròpia lluita per les llibertats, pot i ha de ser un referent en aquesta batalla ideològica. La nostra experiència ens ha ensenyat que la mobilització ciutadana i la defensa dels drets col·lectius són essencials per construir una societat democràtica i inclusiva. Avui més que mai hem d’aprofitar aquest llegat per contribuir activament a la defensa d’uns valors que són, en el fons, el pilar de la nostra identitat com a poble.
No podem permetre que l’ombra de Trump s’estengui per Europa. La responsabilitat recau en tots nosaltres: cal construir un futur on les llibertats i la justícia social no siguin només paraules, sinó realitats quotidianes. És hora de plantar cara, amb valentia i fermesa, a l’onada reaccionària i de treballar, amb convicció, per garantir que Europa segueixi sent un espai de democràcia, pluralisme i esperança per a les generacions que vindran.