Als EUA ha guanyat Trump contra tot pronòstic, i els republicans s'han fet amb la presidència, el congrés i el senat. De nou les enquestes han fallat, de nou els analistes, que han parlat més des del desig que des de l'estudi de la realitat, hauran de fer ara una reconstrucció dels fets amb dades que no havien tingut abans en compte, com per exemple que la gent menteix en respondre qüestionaris, que moltes veritats personals es callen davant els altres, que som en general els humans molt més conservadors del que estem disposats a admetre. Però sobretot diran que el sistema electoral americà no és idoni per reflectir la veritable voluntat de la gent. Perquè sols els rics (o molt rics) es poden permetre participar-hi, perquè les primàries internes poden deixar fora de joc candidats que en les eleccions donarien més joc, perquè el sistema aboca tota la força mediàtica sobre dos dels candidats, com si sols existissin demòcrates i republicans, que quan es guanya en un Estat tant fa que hagi tret el segon perquè "the winner takes all", en fi, les mateixes coses que es podrien d'altres sistemes, perquè cap és perfecte i en tots algú altre hi sortiria més beneficiat.

Vet aquí, doncs, que quan el resultat d'unes eleccions no s'adequa al que desitjaríem ja no pensem que ha estat reflex de la "radicalitat democràtica", aquesta nova expressió que sembla voler dir que quan no és radical la democràcia no és tal, sense explicar gaire en què consisteix la dita radicalitat. Per a la majoria d'europeus que veien amb horror que Trump pogués guanyar i que creien que Amèrica és Europa, la decisió majoritària és ara criticable perquè ha estat presa per poca gent (l'abstenció als EUA deixa la nostra a nivells de broma), perquè hi ha hagut un alt nivell de manipulació mediàtica (entre altres coses, Trump porta catorze anys sortint a la televisió en un programa de la NBC on fa d'empresari que contracta o acomiada en raó dels mèrits dels sol·licitants), perquè l'elecció era entre dolent i pitjor, perquè... en el fons és igual el perquè, l'única cosa certa és que no s'hagués dit el mateix en el cas que hagués guanyat Clinton. Oblidarem així que una part de l'esquerra ha vist Trump més contra corrent que la seva oponent, entre altres coses per la novetat de què es tracti de poder econòmic no recolzat en el sistema bancari, per tant, podríem dir que més lliure que cap altre.

Potser és el moment de començar a pensar que no sempre la majoria té raó, que és important posar-se d'acord en quin és el subjecte sobirà en cada cas, i sobretot pensar que qualsevol decisió que prengui aquest subjecte sols és lliure quan es forma gràcies al concurs d'una consistent educació, una premsa independent disposada a informar contrastadament i una justícia insubornable. Allà tenen algunes d'aquestes coses...quantes tenim aquí?