El McDonald's de Feasterville-Trevose, una zona residencial de les afores de Filadèlfia, ha acollit en les últimes hores un acte de campanya peculiar -si és que aquest adjectiu continua sent vàlid i suficient per definir el màrqueting electoral de Donald Trump- pensat per menysprear Kamala Harris. La lectura del perfil de Trump que traça Patrick Radden Keefe a Canalles a través del creador del format televisiu The Apprentice permet entendre com és l'aspirant republicà, com el llenguatge que fa servir arriba de manera directa als seus partidaris i com és capaç de marcar l'agenda amb gestos que, si protagonitzés un altre, serien directament carn de reality de tercera. Però Trump, com va demostrar el 2016, quan es va imposar contra pronòstic a Hillary Clinton, amaga els veritables perills sota una pàtina kitsch que el fa semblar un personatge d'humor quan, en en fons, vaticina un drama.
Vestit amb el davantal corporatiu de McDonald's, atenent les explicacions per fer servir la fregidora i sabent que la Fox estava connectant en directe, Trump ha estat corrosiu contra Harris, de qui no es creu que en algun moment treballés -com defensa ella- a la cadena de menjar ràpid que millor defineix l'estil de vida nord-americà. "M'agrada aquesta feina. Potser hi torno", ha dit l'expresident, un mestre en l'exhibició d'una proximitat que es torna despòtica en l'exercici del poder. Al mateix temps, i encara que costi d'entendre des d'una perspectiva eurocèntrica, hi ha milions de votants que el prefereixen perquè interpreten que l'economia anirà millor amb ell que amb Harris. I això ajuda a amagar sota la catifa, o a menystenir, salvatjades com les que diu sobre la ingesta d'animals per part d'haitians establerts als Estats Units. Salvatjades que, per cert, les xarxes difonen alegrement.
I aquí és on apareix la figura d'Elon Musk. El multimilionari sud-africà, després de comprar Twitter i rebatejar-lo com a X, ha convertit la xarxa social en una plataforma permissiva amb els discursos d'odi, orientada a un tipus d'entreteniment de baix valor afegit i de soroll, molt soroll. Musk, que en ocasions sembla que parodïi uns quants dolents de James Bond a la vegada -no costa imaginar-lo controlant grans pantalles des de sota de les plataformes de llançament d'Space X-, està entregat a la causa de Trump, es potencia el seu propi perfil a la xarxa -costa entrar-hi i no veure'l destacat entre els missatges que apareixen- i patrocina sense parar un presumpte departament d'eficiència governamental que acabaria amb tots els mals de l'administració americana. Contingut i continent al servei de la mateixa causa.
És curiós com Trump i Musk dibuixen els demòcrates com el partit de les elits -que ho són, però més de matriu política- mentre ells abanderen un discurs de presumpta proximitat popular. Ells, que acumulen desenes de milions de dòlars, sobretot el fundador de Tesla, representen millor que ningú elits que declinen el populisme amb un component despòtic que no costa de detectar, perquè prefereixen que el poder estigui en poques mans -les seves- que no pas democratitzar-lo. I, si no el poden tenir -perquè quan es vota el resultat és imprevisible-, el terreny està abonat per acusar l'altre bàndol d'haver robat les eleccions. Amb arguments, per exemple, com el presumpte registre d'immigrants irregulars.
Perquè el problema de les eleccions americanes és que en qualsevol dels dos escenaris -guanyi Trump o guanyi Harris- el resultat serà qüestionat, verbalment o per la via dels fets. L'assalt al Capitol del 2021 exemplifica fins on pot arribar la patrimonialització de les institucions i la capacitat de no acceptar les regles del joc. I, en cas que l'expresident torni al Despatx Oval, el món serà més autoritari. Perquè el binomi del que representen Trump i Musk col·lisiona, en el fons, amb les arrels de la democràcia nord-americana. Encara que, possiblement, tots dos pensin el contrari.