Una de les raons principals per a la creació d'una Europa unida va ser la necessitat de truncar la seqüència secular de guerres que assolaven el continent cada 30 o 40 anys. La pau, la justícia, el progrés i la democràcia han estat en l'ADN de la UE amb un èxit innegable, amb la tràgica excepció dels Balcans.

Amb els fets d'octubre de 2017 a Catalunya vam veure com Europa feia pinya amb Espanya. Mantenir l'statu quo i evitar qualsevol element de desestabilització és la tendència natural a Europa, per la qual cosa no ens hauria d'haver sorprès que ningú mogués un dit per Catalunya, especialment quan els mateixos catalans vam desistir de fer efectiva la independència.

El que va posar Europa davant el mirall, però, no va ser la declaració fallida d'independència, sinó la repressió violenta de l'1 d'octubre i la persecució policial, judicial i institucional desfermada a partir de l'aplicació de l'article 155, que es farà patent amb l'escarment col·lectiu en forma de sentències que prepara el Suprem,  en els judicis en marxa en diversos jutjats contra centenars de catalans, en la intervenció econòmica i en el setge legal via recursos al TC. 

Què un estat membre de la UE pugui suspendre principis democràtics i els drets fonamentals d'una part dels seus ciutadans fa capolar els fonaments de tota la construcció europea. Quan la UE mira cap a una altra banda davant els excessos antidemocràtics d'Hongria, Polònia o Espanya, obre una capsa de Pandora que de seguida escampa els seus mals arreu.

La UE, que havia de ser un far en materia de drets i llibertats, és humiliada quan el ministre de l'interior de Turquia justifica la destitució arbitrària de càrrecs electes kurds en els antecedents fixats per Espanya per al cas català: "Tot i que no hi ha hagut cap acte violent, dotze dirigents catalans han estat processats per delictes de destrucció de l'ordre constitucional"​, va dir tot cofoi a la premsa internacional el ministre ​Suleyman Soylu​.

És tràgic haver d'admetre que el ministre turc té tota la raó. Quines lliçons de democràcia i respecte als drets i llibertats por donar una Europa que permet que un estat membre es comporti igual –o pitjor– que el règim d'Erdogan? Només hi ha una manera de tancar la capsa de Pandora, i és aplicar els mecanismes previstos en la legislació europea per castigar comportaments com els d'Hongria, Espanya o Polònia. Malauradament, la UE segueix en procés de desnaturalització per part dels estats que es neguen a avançar cap a una Europa més unida i més democràtica.