La secció sindical del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) a TV3 va publicar els dies previs a la Diada un comunicat titulat “Salvem la nostra professionalitat”. En aquest text, el sindicat –tot sigui dit: el mateix en el que milita l’autor d’aquest article- alertava sobre el biaix ideològic de Televisió de Catalunya a l’hora de tractar les informacions relacionades amb el procés sobiranista i en especial amb la manifestació de l’Onze de Setembre. “Cap causa mereix que llancem a les escombraries la imparcialitat i la neutralitat que ens ha de caracteritzar com a professionals de la informació davant la societat i a la que estem obligats com a mitjà públic”, afirmava amb rotunditat. El comunicat també deia que la cobertura prèvia a la Via Catalana havia estat “excessiva”, sovint amb una “nul·la distància”.

És cert, però, que la informació sobre el procés sobiranista que ofereix TV3 és “excessiva”? El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ofereix de forma mensual un informe sobre pluralitat on detalla al minut a què dediquen el temps els Telenotícies. En l’acumulat de 2013, els temes més tractats van ser aquests: en primer lloc, 62 hores a tractar la crisi econòmica i financera mundial (14,3% del total). En segon lloc, 42 hores a la crònica política d’àmbit internacional (9,6% del total). I en tercer lloc, 32 hores al debat entorn dels diferents models d’organització política de Catalunya i la relació amb l’Estat (7,4% del total). Aquest punt inclou informacions sobre la Via Catalana de 2013 i l’anunci d’acord sobre la data i la pregunta de la consulta. El següent tema més tractat va ser la corrupció (23 hores i 5,4% del total) i esdeveniments culturals (19 hores i 4,5% del total). Aquests còmputs no inclouen la informació esportiva (que sempre està per sobre de la resta) ni la del temps o el trànsit.

Volum d’informació al marge, una altra forma de contrastar l’equanimitat de TV3 és analitzar quin temps de micròfon dóna el Telenotícies als diferents actors polítics. Si agafem per exemple l’informe de pluralitat del mes d’abril (el darrer disponible a la web del CAC) veurem que la font amb més temps de paraula és el govern de Catalunya, que acumula un 25% del total, seguit del govern espanyol, que n’acumula un 12%. Acte seguit hi ha CiU (8,6%) i el PSC (8,1%). El primer partit de l’oposició, ERC, té menys temps de paraula (4,5%) que el PP de Catalunya (4,7%), sense incloure el PP estatal. En total, els actors polítics favorables a la consulta (incloent govern català i partits que hi donen suport) sumen un 47,3% del total del temps, i els contraris (incloent-hi el Govern espanyol) un 36%. Tot i això, convé dir també que els partits favorables a la consulta van representar un 53,7% dels vots en les anteriors eleccions autonòmiques, i els contraris un 35%.

És bo que els periodistes –treballin a TV3 o a qualsevol altre mitjà- es mantinguin alerta davant de la pèrdua de qualitat o del partidisme i el denunciïn sempre que calgui. En aquest sentit, la feina de l’SPC dins de Televisió de Catalunya sempre ha estat exemplar. Així mateix, que la cobertura de les televisions estatals sobre el procés sigui molt més esbiaixada que la de la televisió catalana no ha de servir d’atenuant per deixar de criticar allò que no ens agrada de TV3. És més que possible, com afirma l’SPC, que alguns dels continguts de la televisió pública catalana hagin caigut en el periodisme de trinxera en favor dels partidaris de la independència: hi ha hagut casos (com el documental Hola, Europa!) en els que així ha estat, i des d’aquesta columna ho hem fet palès. Dit això, amb les dades del CAC a la mà no es pot afirmar amb la rotunditat que ho fa el Sindicat que Televisió de Catalunya fa un tractament excessiu o sense distància del procés sobiranista. I si realment ho creiem, no es pot basar una afirmació d’aquest tipus en la percepció del que es diu “als diaris” (quins?), “per les xarxes” (quines i qui?) o del que es comenta (qui?) “fora de la bombolla de TV3”. Si creiem que els informatius de TV3 fan propaganda independentista, més val que ho fonamentem amb dades i aportem context. És el mínim que se’ns hauria d’exigir.