La setmana passada, això que hem anomenat procés ens va oferir un dels episodis més penosos i decadents que hem vist. La vigília del que havia de ser una jornada calenta, amb la reunió del consell de ministres a Barcelona, els governs català i espanyol emetien un comunicat conjunt -en castellà- en què s'emplaçaven al diàleg. Divendres, milers de persones exercien el seu dret a protestar contra el consell de ministres enmig d'un dispositiu de seguretat on els Mossos no van deixar perdre l'ocasió de carregar sense cap sentit contra els manifestants.

El govern català cada vegada quedarà més atrapat en les seves contradiccions i cada vegada podrà dissimular menys que governa gràcies al xantatge emocional i la mentida. La celebració del consell de ministres a Barcelona no pot ser alhora una provocació i una oportunitat per al diàleg, de la mateixa manera que els CDR no poden ser alhora agents violents i l'esperança del President Torra ("apreteu i feu bé d'apretar"). Els nostres governants no poden parlar de "fer república" i alhora demanar el reconeixement del dret a l'autodeterminació.

El canvi d'estratègia és ben legítim, però aleshores cal exigir que ens l'expliquin i deixin d'embolicar la troca amb gesticulacions que no tenen res a veure amb la realitat. Costava ben poc admetre que el passat mes d'octubre no estaven preparats i fer-se responsables dels seus propis actes i omissions. En lloc d'això, el govern ha optat per fer el contrari del que ens va dir que faria mentre ens dona peixet amb una retòrica que ja comença a girar-se-li en contra.

No veig cap sortida a aquesta espiral de cinisme que no impliqui reconnectar la ciutadania amb els seus representats polítics: fer gairebé impossible el segrest del vot i rendir comptes constantment. Que els incentius de mantenir-se fidel a allò promès en campanya siguin més alts que els de no fer-ho, perquè no hi ha contrapartida possible que sigui més preuada que el valor del vot. Que els errors siguin assumits i que les contradiccions es posin damunt la taula, i que prengui sentit allò tan suat de "de baix a dalt".

Barcelona ha començat a caminar cap a aquesta nova cultura política amb la celebració d'unes primàries on hi han participat més de 10.000 persones en primera volta i unes 6.500 en segona volta. Tots hi guanyarem si aquests mecanismes d'aprofundiment democràtic s'estenen a altres projectes polítics, perquè posarem les bases per una nova manera de fer política que deixi enrere les dinàmiques que ens han dut a la incertesa i el bloqueig actual. De moment, a Barcelona hi haurà una llista triada íntegrament per la ciutadania, amb el seu vot. Qui tenia por de les urnes?