Em rendeixo al que és inevitable. L’hemeroteca del 2016 continua mostrant-me més alta la pila de les notícies adverses. Guanyen els atemptats terroristes, la crisi humanitària, la Corrupció (en majúscules, perquè aflora per totes les cantonades), els segrestos d’avions, els casos de violència masclista (sí, encara en el segle XXI), els atacs informàtics, la pobresa energètica, els abusos a menors i altres desgràcies que podríem encabir-se en un calaix anomenat «Desastre». Inevitable és admetre que acabem un any on les paraules "injust" i "horrible" dominen arreu. 

Em dedico a repassar un altre munt de notícies classificades sota el cartellet "Incerteses". I ensopego amb el Brexit, Donald Trump, Alep, Erdogan, Al-Assad i els partits europeus d’extrema dreta. L’elecció del nou president dels EUA afectarà l’economia europea? Segurament patiran més Mèxic o la Xina. Europa tampoc pot relaxar-se amb el Brexit i l’amenaça terrorista, que obligarà a reinventar-se i a sumar esforços per una política de seguretat comuna. A vegades, les crisis obliguen a trobar solucions encertades. Res no s’ha acabat a Síria, malgrat que s’hagi aconseguit un corredor per salvar les vides que ja es donaven per perdudes. Alep no és un èxit, és el fracàs del dret humanitari. Tots aquests temes arrosseguen un sac ple d’hipòtesis i dubtes, barrejats amb inseguretats i ambigüitats. És tot el mateix, em diran. Exacte, assumptes que inquieten i importunen perquè no se saben com acabaran. I poden acabar fatal, segons des del prisma que es mirin. Dependrà dels líders polítics però també de com es gestioni el temps.

Temps, el bé més preuat de la nostra època. Mai tenim temps per a res, però tot requereix el seu temps. Aviat un bé més valuós que els dòlars i el petroli. Potser tant com les dades, que ja ens controlen (i mai controlarem). Qui sàpiga administrar el temps i analitzar el Big Data (dades massives), dominarà el món. Per això corren les multinacionals tecnològiques, i amb elles ja inventen negocis per allargar la vida, algoritmes que saben tot de nosaltres, i ens venen objectes connectats a Internet, que acumulen tots els secrets al núvol invisible però omnipresent.

En aquest repàs del 2016 no podem oblidar que, a casa nostra, hem tingut un any intens políticament i ple d'incerteses. Ja sabíem que ho seria, però. Vam començar-lo amb un nou president i l'acabem amb el Pacte Nacional pel Referèndum, una cimera de partits i entitats que insistirà en la consulta vinculant acordada amb l'Estat. Pel mig, moció de confiança, judicis pel 9-N, inhabilitacions i un llarg etcètera. Com diu Joan Serra Carné, "queden mesos de feina i turbulències".

Encara resta una pila reduïda de notícies que fan goig de llegir. Costen de trobar, més que una agulla dins un paller. Algunes són derivades d’infortunis amb els quals, finalment, s'ha fet justícia. Com la del Tribunal de la Unió Europea que obliga als bancs a retornar entre 5.000 i 7.000 milions d’euros a tots aquells que un dia van creure en una "clàusula sòl". D'altres, són fruit del cansament de la incertesa. L’ONG Open Arms passarà el Nadal salvant vides gràcies als diners recol·lectats de milers de persones solidàries. Sort d’ells! Algunes notícies ens recorden que els catalans encara sabem què és la solidaritat. Els 8,49 milions d'euros recaptats, un any més per La Marató, serviran per avançar en la lluita contra l’ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques. I, d'altres, ens demostren la força del voluntariat que enguany ha aconseguit més de 4.600 tones pel Gran Recapte del Banc d’Aliments. Costen de trobar aquestes notícies, però existeixen. 

Bon Nadal i millors desitjos.