Diumenge a les onze del matí un centenar de persones es va concentrar davant l'escorxador d'Olot. L'objectiu, com expliquen en el manifest que van llegir, era denunciar la "crueltat cap als animals, explotació de les treballadores i destrucció del medi ambient" que són resultat del model de producció alimentari actual. L'ocasió era causada per la construcció d'una nova planta de producció d'aliments d'origen animal i els plans d'ampliació de l'escorxador.

Els manifestants pertanyen a Girona Antiespecista. De manera semblant a altres grups que s'estan forjant arreu del territori, rebutgen la discriminació per raó d'espècie que pateixen els altres animals: l'anomenat especisme. Com ja vaig explicar en aquest diari, la idea darrera d'aquest moviment polític és ben senzilla. Si un individu té la capacitat d'experimentar plaer i dolor, estem èticament i política obligats respectar els seus interessos a no patir, a no morir i a gaudir de les seves vides. I a fer-ho sense menystenir-los pel mer fet de no pertànyer a l'espècie humana.

Crec, però, que no cal arribar a ser antiespecista per estar d'acord amb els valors contra la crueltat, l'explotació laboral i la destrucció de l'entorn que inspiren aquesta concentració. És suficient amb tenir un compromís ferm amb tres objectius ben raonables. Primer, garantir llocs de treballs lliures d'explotació i en condicions dignes. Segon, assegurar una política de gestió de la natura compatible amb els interessos de les poblacions locals, les generacions futures i els animals salvatges que hi viuen. Tercer, evitar qualsevol mena de patiment estrictament innecessari als animals.

Els manifestants tenen tota la raó a denunciar que el nostre sistema alimentari és incompatible amb assolir cap d'aquests objectius. La causa principal és la ramaderia i aqüicultura industrials. Els estàndards del sector ramader a Europa i a l'estat espanyol són dels més progressistes del món, però així i tot estan massa lluny de garantir una vida sense patiment i amb uns mínims decents de benestar als animals que hi estan subjectes.

Per la seva banda, Càrnies en Lluita, de la Coordinadora Obrera Sindical, no es cansa de denunciar l'explotació de les treballadores en les grans corporacions càrnies i els escorxadors. Aquest sembla ser un problema sistèmic del sector arreu del món. Finalment, l'explotació industrial dels animals és una de les fonts més importants de gasos d'efecte hivernacle, de contaminació química de les aigües i d'ús ineficient dels recursos alimentaris.

De ben segur, la proposta de Girona Antiespecista de transitar a un model d'alimentació estrictament vegetal no gaudeix encara de suport ciutadà majoritari. Però sí és raonable pensar que és possible bastir una gran coalició contra la ramaderia industrial composta per antiespecistes, ecologistes, la ramaderia tradicional i les treballadores i treballadors locals que desitgen que els seus descendents puguin gaudir d'oportunitats econòmiques decents arrelades al seu territori.

El vell model de producció alimentària és ètica i ambientalment insostenible. Pensem-ne, entre tots i totes, un de nou. Fem una gran aliança, des de posicions diverses, pel futur i per la compassió.