Artur Mas va comparèixer ahir per desgranar els eixos en què es basarà la seva acció de govern durant els pròxims mesos. Entre les novetats que ha anunciat hi ha el nomenament de dos comissionats, un per al desplegament de les anomenades estructures d'estat, Carles Viver i Pi Sunyer, i l'altre per implementar noves mesures de transparència, Núria Bassols. El cert és que tan Viver com Bassols ja ocupaven càrrecs governamentals: el primer era el president del Consell Assessor per la Transició Nacional i la segona la responsable del programa de transparència de la Generalitat.

Aturem-nos en aquest segon punt: transparència. No hi ha dubte que Bassols tindria molta feina a fer si es tracta de posar l’administració catalana al nivell d’altres instàncies europees. Des d’aquesta humil tribuna li suggerim per on començar a fer net: la relació entre Artur Mas amb Liechtenstein. Des d’ara fins al 27-S seria imperatiu esbrinar fins a quin punt el president de la Generalitat tenia notícia de la seva condició de beneficiari del compte corrent que el seu pare tenia en aquest paradís fiscal. A la compareixença del president en la comissió sobre el frau fiscal del Parlament van quedar molts preguntes inquietants sense resposta sobre aquest tema. I cal trobar-hi resposta.

Mas no va concretar (entre d’altres coses, perquè ningú li va preguntar) quan va saber de la seva condició de beneficiari d’aquest compte. L’any 2008, quan El Mundo va publicar la història, el president ho va negar tot, i el tema va passar com una calúmnia més de la caverna. Tot i això, al Parlament Mas va dir que era conscient de l’existència del compte corrent des de finals dels anys vuitanta. Vol dir això que durant els últims vint anys el president de la Generalitat ha sabut que podia acabar heretant diners “bruts” domiciliats a Liechtenstein? Mai es va preguntar per la procedència d’aquests fons? Alguns analistes han apuntat que hom pot ser beneficiari d’un compte corrent i no saber-ho fins a la mort del titular. Era aquest el cas de Mas? Ja seria prou greu, perquè tot i saber del delicte fiscal del seu progenitor, simplement va mirar cap a una altra banda. Però de la seva declaració no es va despendre res concloent en aquest sentit. Ho sabia, quan era conseller de Finances i màxim responsable de la hisenda catalana amb Jordi Pujol?

No se sap, però, si Bassols posarà gaire èmfasi en aclarir els casos de presumpta corrupció que hi ha sobre la taula. Si hem de refiar-nos del seu currículum, els dubtes en aquest sentit són raonables. Bassols va ser la jutgessa del TSJC que va decidir arxivar la causa contra Ferran Falcó, diputat de CiU al Parlament i regidor a Badalona, imputat en l’anomenat cas Adigsa. La Fiscalia demanava 10 anys de presó per a tres exalts càrrecs d’aquesta empresa pública, que haurien cobrat comissions irregulars a canvi de la concessió d’obres de pisos de protecció oficial. Saben quin càrrec ostentava Falcó en aquesta empresa en el moment dels fets investigats? Doncs sí: el de president. Tot i això, Bassols va considerar en el setembre de 2013 que no hi havia “cap indici” de la participació de Falcó en la trama. Tres mesos després va ser nomenada responsable del pla de Transparència per Artur Mas.

A Bassols, doncs, se li gira feina. La bona notícia és que, segons ha explicat el president, el nou càrrec de l’exmagistrada no costarà un euro de més als abnegats contribuents. Amb un sou de 102.000 euros anuals, Bassols és el divuitè càrrec millor remunerat del Govern. Una mica menys del que cobra un conseller i pocs euros per sota del sou del comissionat per a la Transició Nacional.