L’esbatussada entre la comissària Reding i el “rei” Sarkozy per l’assumpte del gitanos romanesos ens ha permès comprovar altre cop que Europa no és res si s’enfronta els seus amos (vegi’s França i Alemanya). La llibertat de circulació dels seus ciutadans pot ser violada en un estat europeu, si no ha integrat en el seu dret la directiva sobre el tema, que data (no és broma) del 2004. Clar que suposo que també compta que qui no havia fet els deures és, precisament la mestressa França.
No contents amb riure’s del projecte comunitari dia si i dia també, els grans estats, però també els petits (i alguns que a casa nostra diuen que si Catalunya fos estat de la Unió els catalans seríem més feliços), col·laboren en el gran espoli que suposa una estructura institucional frívola, multiplicada, mastodòntica i, ves per on, caduca. Un exemple: el Parlament té la seva seu originària a Estrasburg, però com sigui que la Comissió és a Brussel·les, hi van fer un altre Parlament, tan gran com el primer, amb la mateixa capacitat per contenir als més de 700 eurodiputats, però a més amb lloc per a les seves comissions. Com sigui que no es pot fer un lleig a Estrasburg, de tant van cap allà, hi traslladen tota l’estructura, la paperassa i ses exquisides senyories, amb hotels de luxe i dietes complementàries.
Ningú mai, ni tan sols una eurodiputada amb 30 anys de càrrecs socialistes que ara parla de regeneració democràtica, va dir una paraula sobre aquesta sacsejada brutal que les inútils institucions de la Unió suposen per a les nostres butxaques. És cert que, sense gaire poder, varem rebre un dia alguns diners, però no tornarà a ser així, ni per a l’Estat espanyol, ni per a un hipotètic estat català. Sense cap poder, doncs ja es veu qui mana, sols pot interessar aquesta Unió a qui pensi en ser eurodiputat. Pagant un altre... Un exemple d’espoli.
Europa pot ser una altra cosa, però ha de recordar qui és, i qui som la comunitat humana que la forma. Però per poder-ho fer primer cal netejar.