El soroll de la investidura i la constitució del Parlament, amb la tria com a president de la cambra de Roger Torrent, a qui aquest divendres hem entrevistat a NacióDigital, ha conviscut aquests dies amb un altre gran assumpte que es va fer sentir el dilluns i que, de nou, s'ha fet sentir avui: el finançament irregular dels partits polítics, malauradament comú gràcies a uns deutes immensos i a les poques mesures de transparència a que està obligat qui més ho hauria de ser. Dimarts, a la copa de Nadal endarrerida de la Moncloa, Mariano Rajoy feia bromes amb els periodistes i els amenaçava entre rialles de fer-los participar en una recaptació improvisada per pagar els 6,6 milions d'euros que CDC (o el PDECat) haurà de tornar per haver cobrat comissions il·legals de les constructores a través del Palau de la Música. Aquest divendres, però, no estava per bromes i és ell qui, de nou, s'ha vist empastifat per un dels nombrosos casos de corrupció que assetgen el PP.

La unitat d'acció en la defensa de Rafael Correa, Álvaro Pérez, el Bigotes, i Pabo Crespo, els tres principals encausats per la trama Gürtel, que feia que empreses financessin generosament el PP i les seves campanyes i enriquia els “aconseguidors” (i a alguns dirigents personalment), s'ha trencat en l'intent de buscar pactes amb la Fiscalia per reduir penes. Nou empresaris han admès que feien pagaments il·legals a la formació conservadora. Les pràctiques de la trama, que va passar de Madrid a treballar per Francisco Camps sense que a Rajoy li importessin gens les pràctiques d'un dels seus barons de màxima confiança, van ajudar-los a allargar la seva hegemonia al País Valencià. La confessió de corruptes i corruptors davant l'Audiència Nacional permet afirmar que el PP guanyava eleccions dopat amb diners d'empreses. El mateix que durant anys va fer CDC gràcies a les comissions il·legals, i també als ingressos de convenis legals però èticament injustificables, que els arribaven a través de la “canonada” del Palau i es veurà si també d'altres que investiga la Justícia.

L'assumpció de responsabilitats polítiques ha estat, però, ben diferent. Preveient el contingut de la sentència del cas Palau (i també per preservar la seva posició pel sumari de l'1-O i facilitar la necessària incardinació del PDECat a Junts per Catalunya) Mas es va apartar definitivament de la primera línia política uns dies abans de que es fes pública la condemna que, a més de CDC i el seu tresorer Daniel Osàcar, es va estendre a Fèlix Millet i als Montull. El cas Palau, sumat a l'impacte brutal que va tenir la confessió de Jordi Pujol i els escàndols que encara s'instrueixen dels seus fills, han obligat a la regeneració de l'espai convergent, que fins i tot va deixar enrere les seves sigles en un intent de frenar el canvi d'hegemonia a favor d'ERC. El procés i la figura de Carles Puigdemont van ser, però, clau per fer-ho el 21-D. És tot el contrari del que està fent el PP, que malgrat les evidències del seu finançament irregular a través de casos com el Gürtel, el Brugal o el dels papers de Bárcenas intenta fer com si res no passés. Per Íñigo Méndez de Vigo el de la Gürtel valenciana és “un judici més”.

Mariano Rajoy és fidel al seu estil del mínim risc i la mínima acció a l'espera que la tempesta passi. Aquest cop, però, les coses són diferents. Els protagonistes d'aquesta particular sèrie de mafiosos en què es va convertir la intendència del seu partit no callen, assenyalen a Camps, Costa, Fabra o Rambla -eren fins fa poc els principals líders del PP a València- i en breu l'acabaran assenyalant a ell i als seus col·laboradors si creuen que així poden salvar-se de la pira. A Gènova es pensaven que n'hi hauria prou amb mantenir viva la tensió pel procés català per arraconar la incomoditat de la corrupció mentre el cap de l'executiu s'havia de limitar a assumir responsabilitats i poc més. La puixança de Ciutadans, un partit més dur encara que el PP en relació al procés català i sense problemes de corrupció encara que tampoc té massa ordenada la tresoreria, alimenta la inquietud als passadissos de la seu del carrer Gènova i hi ha qui demana canvis radicals. Més li valdria a Rajoy fer la col·lecta per pagar-se unes bones pompes fúnebres polítiques.