Les dones som la majoria social a Catalunya i, tot i així, passat el purplewashing del 8 de març, en què tots els mitjans, partits, espais, marques... han parlat de feminisme i de les dones, tornem a la invisibilitat normativa. Hi ha qui diu que impera el políticament correcte per atacar els moviments socials que lluiten per una societat més equitativa i justa. No deixa de ser curiós que els que més defensen la normativitat i excloguin les majories i els col·lectius minoritzats dels drets de ciutadania.

La falsa idea d'igualtat ha negat la diversitat i ha fet de les diferències motiu de desigualtat. La diferència hauria de ser motiu d'orgull. La diferència suma i dona valor a una societat diversa, però cal dotar de drets les diferències, no pas rebutjar-les.

En el context d'un mes tenyit de lila i una desigualtat real en tots els àmbits, de forma especial per les dones -i quan dic dones dic totes les dones-, ens trobem immerses en una negociació per al nou Govern de la Generalitat. Els resultats han estat ajustats, però ni es pot parlar d'empat tècnic -com alguns volen fer veure- ni aquells que ha guanyat en vots -però, no en escons- seran qui liderarà el Govern. Només una coalició de partits, fruit de la negociació farà possible un govern, esperem que estable i durador.

El 8 de març, en manifestacions estables i segures, les dones vam sortir al carrer i ens vam reivindicar imparables i ho volem seguir sent. Hi ha un compromís electoral per a la creació d'un departament d'equitat i feminismes que volem possible, que reclamem i que no volem que sigui moneda de canvi.

Les dones no volem ser moneda de canvi en les negociacions del proper Govern. Volem que es creï aquest departament que faci un clar lideratge de les polítiques de dones, de gènere i de drets. Volem que sigui un departament fort, sòlid, ple de contingut i que impulsi -no en solitari- les polítiques transversals i intersectorials pel que fa a la majoria social i s'avanci en els drets negats a les dones -insisteixo, totes- i als col·lectius minoritzats, invisibilitzats, negats -persones migrants, LGTBI-.

Ha de ser un departament que tenyeixi un Govern, no pas un generador de paper mullat. Volem superar les desigualtats no d'acord amb igualar-nos a un model caduc i limitat -el subjecte polític patriarcal: home, adult, heterosexual, blanc, propietari- sinó a fer de la diferència un valor que tingui opcions, igualtat d'oportunitats i millors condicions, que tingui reconeguts els drets de ciutadania. Volem un departament que no es dilueixi en altres sinó que sigui l'impuls necessari per actuar en tots els departaments i que no sigui una cursa de declaracions i notes de premsa sinó accions reals per donar resposta a les necessitats.

Volem acabar amb les desigualtats per raó de gènere i s'ha de fer amb contundència, amb pressupost, amb empenta i convenciment. No volem ser un anunci un dia, una setmana, un mes a l'any. Volen que els nostres drets siguin efectius i es respectin tots els dies, tots els mesos, tots els anys i això només és possible amb polítiques que tinguin un impacte real. Els drets de les dones no són grans declaracions sinó fer possible la ciutadania plena, tenir en compte que som un 51% heterogeni i divers -ens travessa la classe, l'origen, la biologia, el color de la pell i la situació administrativa- i que volem, exigim, polítiques per a totes, pensades des de la complexitat social, però que siguin efectives de forma clara, accessible.

Feminitzar la política no és només un tema de nombres, és un compromís de transformació social de llarg abast.