Els sistemes fortament bipartidistes només poden funcionar amb garanties de preservació dels drets dels ciutadans si l'alternança es fa amb canvis a les polítiques econòmiques, especialment les fiscals, però amb respecte i lleialtat institucional. 

Si un dels dos grans partits es deixa arrossegar per la temptació de l'autoritarisme i de desconsiderar el sentir i l'anhel de la majoria dels governats, comencen els problemes. Fou el cas de l'etapa de Jose Maris Aznar, especialment la segona legislatura on va governar amb majoria absoluta i va acabar el seu mandat intentant enganyar a tot el món amagant les proves que el seu propi centre d'intel·ligència li aportava sobre l'autoria de l'atemptat de l'onze de març de 2004 a l'estació d'Atocha. 

Aquesta mateixa deriva d'un sistema bipartidista s'ha produït en l'administració més poderosa de la terra en l'etapa Trump, actualment investigat per jugar, en sentit literal, amb documentació important d'estratègies de seguretat i efectes sobre una geopolítica en difícils equilibris i amb accions bèl·liques en curs. L'expresident dels Estats Units, també podria ser investigat per intentar coaccionar els responsables electorals en l'estat de Geòrgia.

La dreta espanyola també ha insinuat que modificaria la regulació electoral com han intentat fer alguns governadors d'Estats amb majoria republicana a USA per dificultar el vot de les minories ètniques que voten en un percentatge més elevat al partit Demòcrata. Quan Vox i PP fan aquesta afirmació posen de manifest el desconeixement del fet que per modificar l'actual sistema proporcional i l'actual circumscripció (provincial) cal modificar la CE i un nul respecte i lleialtat institucional.

El que ara estem presenciant a Espanya és que la dreta ja no és monolítica i que l'aparició de Vox fa visible el vessant més intransigent i menys respectuosa amb la pluralitat i descentralització de l'estat i amb l'assoliment de drets individuals. Aquest pensament reaccionari sempre ha existit dins del PP, però ara, amb uns parlaments on cal la configuració d'acords de govern i de coalicions governamentals s'ha fet molt més evident, apareixent amb tota la cruesa i simbologia afegida el partit d'extrema dreta Vox que demana públicament la seva quota de presència a les institucions.

Ha desaparegut el bipartidisme i ara ens movem en la balança del pes de coalicions, on ja vaig comentar en el darrer article que la característica de les dretes és la facilitat amb què el PP s'ha adaptat a les exigències de retrocés que li exigeix Vox.

Amb els pactes, Vox aconsegueix que cada regidor, cada conseller insular, cada diputat provincial, cada diputat autonòmic, cada conseller, però sobretot cada president d'institució parlamentària i cada membre executiu dels Governs que s'estan configurant després de les eleccions del 28 de maig siguin poderosos altaveus d'un discurs populista de solucions rònegues a problemes molt complexos d'una societat també complexa, d'un planeta en perill.

A Balears i a València, les entitats culturals, els sindicats, les associacions memorialístiques, les comunitats educatives, el feminisme, els treballadors socials, els científics i personal sanitari que van fer front a la pandèmia han vist des de prop el que representa aquesta manera inculta i fatxenda d'assolir el poder. A cada paraula els raja rancúnia, visceralitat, sectarisme i creuen que el poder assolit serveix més per destruir els avenços que per resoldre els problemes.

No hi ha dubte que Balears i València tenen molta importància per aquest tàndem de partits de deriva autoritària perquè representen territoris amb llengua pròpia on la normalització, encara a mig fer, del català ha estat una reivindicació i un esforç compartit. Això representa, alhora, la pluralitat d'un estat que ells volen monolític. 

La bona feina feta per Ximo Puig i Francina Armengol els esperona a la destrucció del seu llegat i de les seves figures públiques. Una part de l'esquerra no va mobilitzar-se el dia 28 de maig perquè la gestió de les contradiccions d'un govern de coalició (en aquests casos, d'esquerres) pot desanimar els votants. Però només la mobilització dels ciutadans amb consciència cívica i social i amb consciència social podran aturar aquest tàndem reaccionari.

De res servirà el lament i la queixa posterior. Amb objeccions, ja que tot període d'acció governamental té encerts i desencerts, amb totes les objeccions que cadascú consideri aquest mes de juliol hem de valorar la força del nostre vot.