Quina mena de sensibilitat és la nostra? Va per barris? O és senzillament una derivada de posicions ideològiques que poc tenen a veure amb l'ètica de les conductes? En els últims temps la gent ha sortit a manifestar-se en diverses ocasions quan, per desgràcia, dones han mort a mans de les seves parelles (això sí, masculines, si la parella era de lesbianes, res a dir).

Molta gent va també expressar la seva indignació quan una gossa va ser abatuda a trets per un policia, perquè hem de reconèixer que hi ha animals que semblen tenir més humanitat que moltes persones. Un pare ha rebentat a cops el cap del seu fill de dos mesos, ara en estat de coma de resultes d'aquella violència, i el pare ha sortit en llibertat després de deixar el seu passaport al jutjat. Ningú ha muntat cap manifestació davant aquesta renovació de l'incomprensible rostre del mal.

El mal existeix, potser sols el reconeixem en violadors i pederastes, però el mal existeix, ni que sigui encarnat en persones amb dubtosa capacitat per decidir lliurement, vista la seva recreació en el dolor dels altres. Altrament és difícil de digerir un mal encara més gran, com és el que es pot coure dins la mare del nadó, que ha justificat la violència del marit tot dient que el nen "plorava massa".

O direm que, com en el cas de tantes dones atonyinades, que la seva reacció és un fruit de la por davant el mascle? I si així fora, no hi caldria també una manifestació? I si es fes, no resultaria xocant defensar una conducta femenina que desatén un més feble que ella, carn de la seva carn?

Cap manifestació arran del succés, però això sí, el debat generat entorn les mesures que es poden prendre per evitar altres manifestacions del mal no s'ha produït, com dic, en relació als actors, ans pel que fa a la responsabilitat de la resta per no haver-ho evitat.

De nou, la perspectiva és buscar algú que hagi fallat en els suposats protocols de prevenció: per què les instàncies públiques de protecció de la infància no van preveure res? Quina mena de monstres insensibles tenim al capdavant dels serveis públics i com fem d'aquesta "negligència" el foc que en el Parlament permeti l'oposició acarnissar-se sobre els governants?

És que hi havia alguna cosa a prevenir? Sí, s'ha de prevenir l'existència d'un discurs ideològic malaltís que ens ha fet creure en un suposat dret al fill, mentre oblidàvem que, a més d'un miracle, la progenitura és la més gran i seriosa de les responsabilitats. Els culpables del coma del nen són els seus execrables pares. I còmplices en són tots els silencis i les justificacions.