Pocs ho vam advertir fa més d’un lustre, quan l’Estat va decidir carregar-se l’estat de dret per aturar la pulsió independentista de la societat catalana. Es van suprimir les garanties democràtiques per perseguir i reprimir l’autodeterminació de Catalunya. Es va a arribar a fer l’animalada jurídica de dotar el Tribunal Constitucional (un organisme que no forma part del Podel Judicial) de facultats d’execució penal, una anomalia inexistent en cap democràcia consolidada.

Es va crear una mena de Leviatan judicial que va fer la feina bruta de manera implacable i efectiva. L’embat català va fracassar i la unitat sagrada d’Espanya es va mantenir. El problema és que un cop desfermada la bèstia, és molt difícil tornar a engabiar-la. Ara es gira en contra del govern central i a Madrid tot són escarafalls i planys. És un Niemöller de manual: quan anaven contra els independentistes, no van fer res perquè ells no eren independentistes. Ara que van contra ells, no queda ningú per defensar-los. 

Les imatges d’Inés Arrimadas al Congrés cridant les mateixes consignes que cridava aleshores al Parlament de Catalunya, amb amenaces a la presidenta de la cambra incloses, o de diputats ultres abandonant el recinte enmig de renecs i escarafalls, tal i com ho feien al Parc de la Ciutadella, amb la voluntat d’alterar i impedir el funcionament normal de la cambra, és com una burla del destí, un rescabalament per com es va arribar a manipular la història d’aleshores per desprestigiar un moviment democràtic com el procés independentista.

El que va fer ahir el PSOE al Congrés és aprovar un paquet legislatiu amb el mateix procediment utilitzat el 6 i 7 de setembre de 2017 per la majoria independentista al Parlament de Catalunya per tirar endavant les lleis de desconnexió. I l’aparell de l’Estat que controla el PP va intentar impedir-ho, com ho va intentar llavors.

Per això fa riure escoltar ara els plors de les esquerres espanyoles: “situació inèdita”, “cop d’estat encobert”, “cop a la democràcia”. Tothom recorda com aplaudien amb les orelles quan el Leviatan judicial aixafava la democràcia a Catalunya. Tenim ben present la imatge de Miquel Iceta de la mà d’Albiol i Arrimades a les portes de Tribunal Constitucional, fent de xerrics del Leviatan en la seva feina d’aixafar la dissidència política catalana.

Ens expliquen que és la dreta espanyola la que ha segrestat el Poder Judicial per alterar la democràcia, però no ens deixem enganyar. No és la dreta. És l’Estat. És el regim sorgit del postfranquisme, i tots els partits espanyols hi juguen. En aquest episodi concret van contra l'executiu de Sánchea, però quan van anar contra Catalunya, aquestes mateixes esquerres van col·laborar-hi de forma entusiasta. 

El resum de tot plegat és que quan van decidir alliberar el Leviatan judicial per aturar Catalunya, no van calibrar-ne les conseqüències a futur. Un cop la bèstia tasta la sang, ja no hi ha marxa enrere. El sistema sorgit de la Transició, feble des de l’origen, va perdre els pocs contrapesos que asseguraven un mínim equilibri democràtic i les conseqüències seran nefastes. L’episodi d’aquesta setmana és només una petita mostra. Wait and see.