Un país normal i una TV3 de qualitat

Publicat el 14 de març de 2017 a les 22:04
La televisió pública de Catalunya, conjuntament amb el seu sistema sanitari i el model educatiu van ser durant molts anys els principals bucs insígnia d’un autogovern català que, situat dins del seu oasi particular, semblava que funcionava i que, poc a poc i a través de pactes amb el partit de torn en el govern de Madrid, avançava en la consolidació del seu autogovern. Amb els anys però, és ben sabut que l’oasi es va anar assecant i la política catalana ha avançat cap a nous escenaris.
 
En aquest context, tot i que Televisió de Catalunya sempre havia sigut objecte de controvèrsia, també era motiu d’orgull entre els catalans. La controvèrsia, principalment, venia del fet que els consellers de la CCMA fossin escollits pel Parlament i les posteriors tries de directors i alts càrrecs fruits de pactes o decisions polítiques, cosa que ha fet històricament d’aquesta una institució molt susceptible al control dels partits. Governs de diversos colors se n’han aprofitat: tant CiU amb nomenaments de directors polèmics, com Fèlix Riera a Catalunya Ràdio, o el tripartit, amb la neteja per motius ideològics d'algunes icones radiofòniques que, en algun cas, han acabat a RAC1 i n'expliquen el lideratge.
 
Ara bé, l’auge del suport a la independència i amb el seu conseqüent procés han elevat la confrontació, també entorn la televisió catalana, que ha estat molt sovint acusada de ser-ne un altaveu. En aquest sentit hi ha diverses consideracions pertinents. En primer lloc, aquesta acusació de partidisme s’ha fet malgrat l’evidència que ens mostra com, per exemple, en les tertúlies de TV3 i Catalunya Ràdio l’equilibri entre persones favorables i contràries a la independència és raonablement adequada. En segon lloc, i en contrast amb TVC, les mateixes dades també ens mostren com la presència de persones favorables a la independència de Catalunya en les principals televisions públiques i privades de l’Estat és absolutament testimonial. Tercer, i com a cas paradigmàtic, la parcialitat de la televisió pública espanyola i el control del discurs que en fa el govern del PP queda anys llum de l’eventual parcialitat de TVC.

Dit això, el cert és que hi ha una clara sensació dins del país que els diferents canals de la Corporació s’han mostrat a vegades favorables al procés o, com a mínim, li han donat un ressò que podria no haver estat en equilibri amb altres opinions. Així doncs, a l'hora que a la nostra pantalla entrava competència de televisions privades estatals de discurs “progressista”, TV3 focalitzava a voltes la seva programació en excés sobre temes del procés. Tot plegat, l'ha portada a anar perdent quota de pantalla, també per l'aparició de la TDT i la televisió per Internet després, i una proporció important dels que l'han abandonada no tenen una opinió ferma a favor de la independència. TV3, per dir-ho d’alguna manera, ja no és tant la “de tots”.

Amb tot, TV3 continua sent una televisió de qualitat. La seva programació diària en dona fe. I, en contra del que passa en d’altres televisions públiques, continua fent una feina a l’altura del que ha de ser un servei públic de qualitat i independent. Com deia Mònica Planas aquest cap de setmana, el seguiment del 3/24 del cas Palau o alguns dels gags del Polònia versant sobre els casos de corrupció que envolten l’antiga CDC en són exemples. En aquest sentit, però, hem d’aixecar totes les veus d’alerta (com ja ha fet el comitè d’empresa de TV3 i el Grup de Periodistes Ramon Barnils) i no deixar passar una ingerència tant flagrant com han estat les formes del fulgurant relleu de Jaume Peral i la seva substitució per un periodista com Vicent Sanchis, de l’òrbita de CDC. Essent absolutament respectuosos amb la seva professionalitat, TV3 ara més que mai es mereix un director que pugui actuar amb total independència dels poders polítics i que tingui voluntat de fer revifar la televisió pública del nostre país amb nous formats i noves perspectives. Perquè en aquest tema no només ens hi juguem el futur de la televisió; ens hi juguem projectar un futur amb una democràcia i unes institucions de qualitat.