Ara que els líders dels principals partits de i a Catalunya han presentat les seves propostes en llurs conferències, fem-ne un extracte per a recordar les idees principals.

Mas: llista unitària, eleccions plebiscitàries, estructures d’estat, Constitució, referèndum de ratificació i independència a 18 mesos vista –25 de novembre-.

Junqueras: llistes separades, eleccions constituents, Constitució i referèndum mentre que s’actua de facto com un Estat independent –2 de desembre-.

Iceta: ni eleccions ni referèndum; primer que guanyi el PSOE i després ja pactarem una reforma de la Constitució espanyola que quan es fes el referèndum de ratificació de la mateixa i en cas que a Catalunya sortís el “no”, començar els tràmits per fer un referèndum per exercir el dret d’autodeterminació –10 de desembre-.

Herrera: llista d’esquerres, pactar un referèndum vinculant amb l’Estat i després ja veurem –15 de desembre-.

Només ens falten tres líders, Camacho, Rivera i algú de les CUP –dic algú perquè encara no sabem qui serà el cap de cartell del futur- i si s’apunta algú més benvingut sigui... seria interessant saber el punt de vista que tenen pel futur del país i de la gent que l’habitem. Tots hem de saber el més aviat possible què proposen. Així, per quan hi hagi aquestes eleccions, saber a qui i què votar o no.

Ara proposaré un pensament, espero no esverar els militants, simpatitzants i votants de totes les opcions i potser pensareu o em direu que és una bogeria o pitjor, segons es miri i els gustos de cadascú, però deixeu-me que us faci cinc cèntims: si es pacta una llista per al Parlament –si s’acaba pactant-, no podrien fer el mateix per a les eleccions municipals? M’explico. La proposta seria, o bé anem junts a tot arreu o bé el candidat amb més possibilitats de guanyar que rebi el suport d’un i/o altres partits. Sense fissures. Unitat d’acció fins a les últimes conseqüències.

Em direu que a les municipals abans és el partit, les polítiques i les ideologies que altra cosa. Bé, no havíem quedat que, per als dos líders més importants de Catalunya –amb possibilitats de guanyar unes eleccions- abans era el país que el partit? No podrien fer el mateix?

La força d’un candidat i el suport explícit del/s partit/s i del/s seu/s soci/s -llegeixi’s CDC, ERC, UDC, CUP o qui sigui- deixaria en evidència als ulls de tothom que aquí, quan ens hi posem ens hi posem i anem fins al final. I també podríem fer el recompte de vots i regidors. Sí, quelcom similar al que faríem a les eleccions al Parlament.

“Un per a tots, tots per a un”. Recordeu el lema/eslògan de “Els Tres Mosqueters” –per bé que sabeu que en realitat eren quatre o tres més un, espero que es vegi per on vaig-?. Doncs seria posar-la a la pràctica i fer-ho en el context polític actual, seria de traca. De traca i mocador.

A més d’un se li quedaria la boca desencaixada –i no miro a ningú-. I si primer haguessin de d’elaborar un programa de mínims, que l’acordin, el pactin, el transaccionin, l’esmenin... El món municipal dóna –coses de la política- aliances de govern que un, a vegades, no sap ni què pensar. Hem vist pactes d’uns amb els altres, dels altres amb els uns, d’aquells amb els de més enllà i aquí no passa res.

Ara bé, si són capaços –en el món polític local- de fer aliances matrimonials tant rares, estrambòtiques, contranaturals, artificials o com volgueu dir-li, per què no fer-ho per un sola vegada igual com ho faran per al Parlament –si ho acaben fent-?  Queden les candidatures independents em direu. Sí. I pregunto, aquestes candidatures independents, no tenen ideologia? Deixen de posicionar-se en algun tema? Potser fins i tot des dels partits se’ls podria donar suport implícit, explícit o inhibir-se al seu favor... Oi que havíem quedat que la situació és excepcional i que es requerien maneres de fer excepcionals? Hi estem d’acord?

Pensem per un moment. A casa nostra, això de fer una candidatura unitària, conjunta, de paraigua o rebi el nom que rebi té antecedents històrics: la Solidaritat Catalana que va presentar-se a les eleccions a les diputacions i a les generals de 1907. Els nosteres avantpassats van considerar que aquella era una situació excepcional perquè allà hi eren tots: la Lliga, els republicans –de tota mena-, la Unió Catalanista i fins i tot... els carlins! Van pactar candidatura conjunta i un programa comú –el Programa del Tívoli-.

Queda un dubte, què s’hauria de fer a les ciutats mitjanes o grans i a les capitals de província... Acabo, el que us he relatat és un pensament. I només és això, un pensament.