Per què no es va poder fer un referèndum el 9 de novembre de 2014? Perquè Artur Mas, llavors president de la Generalitat, va considerar que no tenia gaires garanties d'èxit mantenir l'envit amb l'Estat espanyol una vegada el Tribunal Constitucional el va prohibir. Per això es va decantar per un succedani: una consulta només indicativa i, després, unes eleccions autonòmiques que el resultat podria convertir en "plebiscitàries".

Quins eren els problemes concrets que més preocupaven Artur Mas? L'ofensiva de la fiscalia de l'Estat va dissuadir molts funcionaris que s'havien apuntat com a voluntaris a una consulta que ja no representava el mateix desafiament, però que encara els podia suposar riscos, com de fet es va veure després amb les querelles contra el mateix Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs. Artur Mas ni tan sols tenia el convenciment que podria controlar els Mossos d'Esquadra si el ministeri de l'Interior recuperava la transferència de l'ordre públic a la Generalitat. El president de Convergència, a més, sabia que, si desobeïa obertament el Constitucional i mantenia la convocatòria del referèndum, el seu soci de govern, Unió Democràtica, se'n desmarcaria i provocaria una crisi institucional que portaria a eleccions.

Qui va alterar-se més amb l'actitud del president? Bàsicament, Oriol Junqueras, que va demanar a Mas no arronsar-se, arribar fins al final, mantenir el torcebraç amb l'Estat i que la Generalitat no renunciés al referèndum oficial que havia estat aprovat pel Parlament. També en aquell moment Joan Herrera i Dolors Camats van retraure al president de la Generalitat que s'arronsés i van defensar fins al final la celebració d'un referèndum emparat per les institucions catalanes i no "delegat" en aparença a la societat civil.

Què ha de passar perquè el referèndum del setembre no sigui un nou succedani? En primer lloc, l'ha de convocar el Parlament, ni que sigui desestimant l'opinió del consell consultiu i dels seus propis lletrats. Perquè ja hi ha el precedent de la sentència del Tribunal Constitucional. Després les institucions catalanes aquesta vegada s'han de mantenir fermes. Com que primerament el Parlament haurà aprovat la llei de transitorietat jurídica, i per tant el referèndum es farà dins un marc legal exclusivament català, Parlament i govern catalans hauran de desoir tots els requeriments de les instàncies legals espanyoles.

Com garantir-ne la validesa? El cens haurà de ser homologable. Com que l'Estat espanyol no el facilitarà, caldrà buscar una fórmula que permeti confeccionar-ne un amb totes les garanties. Hi ha experts que apunten a la possibilitat de fer-ho "a l'anglosaxona"; és a dir, amb un registre previ de tots aquells que vulguin votar. Fet que ja d'entrada permetria saber si se supera la xifra del 50 per cent del cens habitual. Caldrà garantir també l'obertura de tots els col·legis electorals, una campanya sense cap turbulència greu, el funcionament d'una junta electoral pròpia –cal incloure en el decret de convocatòria alguns elements de "llei electoral", que ara no es pot aprovar perquè segons l'Estatut calen dues terceres parts del Parlament per fer-ho–, i el funcionament administratiu adient. Igualment, la policia catalana haurà d'assegurar que no hi hagi cap alteració de l'ordre electoral.

I si l'abstenció es repeteix en les mateixes proporcions del 9N? Per evitar-ho, caldrà convèncer els electors dels partits que la propugnaran, davant una convocatòria "il·legal", que no es poden desmarcar d'una decisió transcendental que els afectarà de ple. Perquè les institucions catalanes hauran de garantir també que el resultat serà vinculant. L'única manera que la majoria dels electors se sentin motivats a acudir a les urnes per votar qualsevol de les dues opcions en joc.

Tot això és complex. Enormement complex. El govern actual –i concretament els consellers Oriol Junqueras i Raül Romeva, sobre els quals el president Puigdemont ha derivat la responsabilitat organitzativa– han de garantir cadascun d'aquests punts. Els dirigents de Junts pel Sí s'han passat la vida afirmant que els catalans no es veuran en cap moment obligats a triar entre dues legalitats o dues agències tributàries. La realitat desmentirà una pretensió tan ingènua. Quan s'aprovi la llei de transitorietat jurídica, tots els funcionaris a Catalunya hauran de decidir per quina legitimitat, l'espanyola o la catalana, es decanten.