És extraordinari que una nació pugui esdevenir independent en un referèndum, però així ha estat. Escòcia ha pogut ser-ho i no ha volgut. El resultat ha alleugerit la gola de les elits polítiques d’Espanya i d’Europa, però que no s’enganyin. El mateix Cameron diu que hi ha Regne Unit al menys per una generació més. És a dir, no tanca el problema. També diu que no va prohibir la consulta perquè és un demòcrata. Doncs això, el cap d’un estat ha donat una gran lliçó de com es poden i s’ han de fer les coses. A Espanya a qui agrada disfressar de problema jurídic un problema polític, els podríem dir que ja tenim jurisprudència.

I també tenim marc legal. El Parlament de Catalunya ja ha aprovat la Llei de consultes amb el 78% dels diputats. I ho ha fet davant de la major representació de periodistes estrangers. Els catalans ja tenim marc per votar però un estat europeu castellà ho vol impedir. De moment fem la feina, al carrer i al Parlament. Al carrer, molt bé, però ja sabem que no n’hi ha prou amb les vies i la V de cada 11 de setembre. Caldrà seguir amb determinació el camí dels esdeveniments de les properes setmanes. Vam decidir fer la consulta i hem d’arribar fins el final. Haguéssim pogut triar un camí més directe, que una majoria parlamentaria declarés la independència però s’ ha triat fer la consulta i l’ hem de fer. Ara ve el camí de més pujada i només farem el cim amb unió política al Parlament i mobilització ciutadana al carrer, com un sol poble, encara que en siguem molts. Un sol partit i un sol poble, aquesta ha de ser la consigna amb la consulta, amb la suspensió de les nostres lleis, amb la suspensió de les nostres institucions, amb les eleccions anticipades, amb el que sigui que passi quan la força de l’Estat es faci palesa.

Són dies històrics que tenim el privilegi de viure. Un estat ha preguntat a una nació si volia o no ser independent. Sense violència. Espero que la següent nació que sigui interrogada al respecte sigui Catalunya. És l’hora dels pobles, de la seva gent. Escòcia ha deixat obert el camí que Catalunya ha de continuar. Serem la segona nació europea a ser consultada, i esperem que no sigui l'última. I els estats nació, les institucions europees, els mercats, les elits hauran d’aprendre que de vegades la determinació dels pobles fa canviar el curs de la història.