Iniciem la tardor amb noves detencions i escorcolls en l'entorn independentista. El govern espanyol i la Guàrdia Civil asseguren que són el resultat d'una investigació oberta des de fa temps. Els escorcolls ordenats per la Fiscalia de l'Audiència Nacional responen, per tant, a una possible imputació per delictes de terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius.

Ràpidament, la presència dels cossos de seguretat actuant de forma contundent va mobilitzar suports populars davant els diferents domicilis particulars. Han sortit imatges, vídeos i informacions a les xarxes que, en el moment d'escriure aquest article, encara no són prou contrastades. Com s'analitzen, doncs, aquestes operacions policials?

En primer lloc, el que aquí sembla desmesurat és iniciar una investigació per possible terrorisme. No es coneix cap comitè de defensa de la República (CDR) que hagi parlat de lluita violenta i encara menys armada. Les accions sempre han anat en la línia de la resistència pacífica, i fins i tot aquelles agrupacions o CDR que exigeixen accions més fermes sempre han parlat d'impedir el funcionament d'infraestructures, l'accés a elles o bé aturar l'activitat política. Mai, però, s’ha conegut cap grup amb credibilitat que planegés accions de caire violent dirigides a a persones.

Per tant, si bé s'entén que des de l'òptica de l'Estat es posin recursos d'intel·ligència a fer seguiment dels CDR i de qualsevol organització que persegueixi boicotejar l'autoritat estatal, que ho faci l'Audiència Nacional i titllant-ho de possible terrorisme només respon a la deriva restrictiva dels darrers anys i que possibilita l'anomenada llei mordassa.

En segon lloc, una vegada l'expedient d'investigació és obert i es troben dades o es té informació de possibles sospites, es dona l'ordre d'escorcoll. S'entén que, davant un escenari de possible terrorisme, realment s'envien unitats especialitzades amb capacitat i recursos per reaccionar o desactivar qualsevol artefacte. Així ho entendríem si l'escorcoll fos en un pis on se sospita que es prepara un grup gihadista. Ara bé, si la intel·ligència ha pogut recollir informació segons la qual aquestes persones preparaven accions violentes, també té constància que la majoria dels llocs escorcollats eren domicilis particulars on dormien a aquelles hores famílies, incloent-hi menors i persones grans.

Es fa realment difícil creure que hi hagués dades reals com per sospitar d'una  possible creació d'artefactes explosius en aquest context i, per tant, les actuacions policials d'entrada als escorcolls -en cas de verificació de les imatges- són totalment aberrants i desproporcionades. Cal també preguntar-se com s'han fet públiques les imatges ja que, si corresponen a una càmera d'un agent, la filtració seria totalment intencionada per provocar reaccions més exaltades. Tot i que en un escorcoll per possibles delictes de terrorisme tota precaució és poca, sembla poc creïble que aquests fossin els casos.

Així, l'Estat estaria de nou fent un ús intencionat i manipulador de les seves eines. Mentre la investigació continua, diverses persones ja estan detingudes i desplaçades a Madrid. La por d'una acusació per terrorisme és paralitzant, perquè els estats es fan suport entre ells davant d’aquest fenomen, sigui quin sigui el concepte de terrorisme que s’apliqui. És aquí on cal ser més rigorosos i ferms en les anàlisis i denúncies que es facin, per obtenir tanta credibilitat i legitimitat com sigui possible en l’exigència del respecte als drets individuals i col·lectius dins l’estat espanyol.