Durant l'ofrena floral a Rafel de Casanova amb motiu de la Diada s'han sentit crits de "traïdor" contra Oriol Junqueras, i més tard, durant la manifestació algun crit de "botifler" s'ha endut el president Aragonès.

Podem legítimament considerar que es tracta de meres anècdotes, però també es poden entendre com símbol de la situació en què es troba l'independentisme. Perquè Forcadell ha dit que aquest ara és en un punt de standby, i potser és cert, però també ho és que s'ha instal·lat la crispació entre les diverses aproximacions a quina ha de ser la fórmula per sortir del seu atzucac, és a dir, sobre com entomar el futur. I per a mostra, els enfrontaments que s'han pogut veure a la plaça de Sant Jaume entre catalans indepes i indepes catalans.

Si a això afegim que la participació en la Diada no ha estat enguany, ni de bon tros, com la de convocatòries anteriors, potser algú se sentirà temptat de pensar que això és el principi del final.

Però ni qui ho desitja ni qui ho tem l'encerten. Perquè per a una part important de la població no hi ha marxa enrere, malgrat el desgast social que pugui suposar, i en part per la manca d'enginy de totes les parts cridades a la reconciliació. Com diria algú, seguim per a bingo. Lamentablement, doncs, si abans s'havia criticat la Diada com si fos de part, ara fins i tot es podria dir que es tracta de la Diada de la part de la part.