Avui en dia diríem que va ser un “fenomen viral”. Aquest 31 d’octubre farà cinc segles que, segons la tradició, un jove capellà anomenat Martí Luter va penjar 95 tesis crítiques amb l’Església del seu temps a la porta de l’església del Palau de Wittemberg, a Saxònia. Al cap de poc temps aquestes tesis s’havien difós a tot el Sacre Imperi Germànic i a tota Europa. S’iniciava així, ara fa 500 anys, la reforma protestant.

Una dissidència religiosa que va marcar la històrica. Probablement, una de les majors revolucions dels temps moderns. En termes religiosos, però també polítics, econòmics o culturals. Tal i com passa avui, també al segle XVI una transformació profunda de les tecnologies de la comunicació –l’aparició de la impremta en aquell cas– va suposar un catalitzador imprescindible. I així, es van sacsejar no només les creences, sinó també les estructures de poder, la geopolítica, i les estructures socials d’aquella Europa. Per exemple, amb la revolta dels camperols alemanys inspirada per altres teòlegs reformadors com l’anabaptista Thomas Münzer.

Aquest 2017, moltes ciutats del món commemoraran l’efemèride. I Barcelona també ho farà. Per la importància dels fets recordats i com un reconeixement a la comunitat protestant, el patiment de la qual ha sigut massa vegades oblidat o menystingut per les institucions.  

En comparació amb altres ciutats europees, el pes de la reforma protestant no va ser tan fort a Barcelona. En canvi, la ciutat va quedar especialment marcada per la contrareforma catòlica. Aquesta reacció es va implantar mitjançant mecanismes de censura, repressió i persecució molt sovint brutals. Sobretot a través del Tribunal de la Inquisició, que no es va suprimir definitivament fins el 1834. Tot això va deixar una empremta considerable a les formes de socialització, al sistema educatiu i al propi espai urbà: la multiplicació de convents i monestirs –en va arribar a haver 42 a finals del segle XVIII– va determinar la topografia de Ciutat Vella, i especialment el Raval.

La imposició de la contrareforma a Barcelona va comptar amb el vist-i-plau de la monarquia i va venir acompanyada de abusos flagrants per part del poder polític, econòmic, militar i religiós. I també de grans resistències a aquests abusos. Sobre tot això reflexiona l’exposició que vam inaugurar recentment al Museu d’Història de Barcelona. Es titula Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Barcelona, i es basa en una meravellosa mostra de gravats, alguns dels quals mai vistos a la ciutat, recollits pel col·leccionista Antoni Gelonch. Aquesta exposició s’acompanyarà de conferències i actes musicals, i serà el tret d’inici als actes amb què Barcelona posarà el seu accent en la commemoració de la reforma protestant a tota Europa.

Tal i com recull en Josep Lluís Carod-Rovira a la seva suggeridora Història del protestantisme als Països Catalans, de 2016, malgrat les dificultats, la repressió i la clandestinitat del culte en algunes èpoques, el 1836 ja s’hi publicava la tercera edició de Lo Nou Testament en llengua catalana. El 2019, per la seva banda, farà mig segle de l’aparició de Presència Evangèlica, revista protestant en català, una de les de més llarga durada de la història en aquesta llengua.

Amb aquests antecedents, els actes de commemoració que impulsem com a govern de la ciutat volen ser una vindicació. De la llibertat de creença, del pluralisme religiós i del laïcisme. I també de l’aportació de la comunitat protestant a la vitalitat, la convivència i el progrés social a Barcelona, i a tot el país.

Reivindicar aquesta aportació és especialment important en un moment en què els conflictes socials i religiosos s’estenen per Europa i són font d’odi i exclusió. Davant aquesta realitat Barcelona no pot actuar amb indiferència i passivitat. Ha de llençar un missatge contundent contra l’antisemitisme, la islamofòbia, la cristianofòbia i d’altres formes de discriminació per raons de creença. I ha de maldar perquè totes les visions del món, religioses o no, convisquin de manera respectuosa, en llibertat i igualtat.

En assumir aquest compromís, reivindiquem la millor tradició de la Barcelona il·lustrada, oberta i llibertària. Només una ciutat laica, reconeixedora de la diversitat legítima, pot estar en condicions de batallar contra les desigualtats il·legítimes i d’afirmar-se alhora com un espai de respecte enfront de la intolerància i el poder arbitrari.