El Primavera Sound ha fet possible que aquests dies els noms de Kim Gordon i de Maria del Mar Bonet es trobin junts a la mateixa frase i al mateix titular. L'exbaixista de Sonic Youth i la cantautora mallorquina són dues de les onze artistes, totes dones, amb què el festival ha encetat el degoteig de confirmacions per a la pròxima edició, que se celebrarà a començaments de juny del 2020. I encara que les reaccions de l'afició han estat, en general, de joia i felicitació, hem vist alguns episodis d'estranyesa en la tria de l'ex-component d'Els Setze Jutges, com si fos una artista allunyada d'allò que el Primavera representa.

Cal dir que la incorporació de Maria del Mar Bonet al festival no és, de cap manera, conseqüència de la renovada popularitat assolida per 'Alenar' arran del 'sampleig' de Manel al seu tema 'Per la bona gent'. Entre altres coses, perquè es va maquinar temps enrere, quan els plans del grup barceloní no eren coneguts més enllà del seu mànager i quatre persones més.

Però no ha de representar cap sorpresa que el Primavera Sound, un festival que fa molts anys que mira més enllà del rock i el pop, hagi fitxat 'la Bonet'. De fet, l'estranyesa l'hauria de causar que hagi trigat tants anys a actuar-hi, però aquestes coses passen. El 2004, quan la mostra se celebrava al Poble Espanyol i estava molt més circumscrita a l'imaginari 'indie' que no pas ara, ja hi va cantar Lluís Llach, i deu anys més tard, al Fòrum, s'hi va poder veure Sílvia Pérez Cruz amb Raül Fernández (concert en què Bonet va estar present en esperit a través de la lliure adaptació que la parella feia d'un dels seus clàssics, 'Mercè').

Però si ens oblidem de la llengua i de la procedència, si entenem aquesta artista com una veu vinculada a la cançó d'autor, el folk o a les músiques del món, encara és més evident la seva presència. Pel Primavera han actuat trobadores de prestigi com la canadenca Buffy Sainte-Marie, la turca Selda Bağcan o la britànica Vashti Bunyan, a més de Jane Birkin i un munt de figures de les músiques d'arrel de tot del món: la malinesa Oumou Sangaré, la senegalesa Orchestra Baobab, els tuaregs Tinariwen i Bombino, el supergrup mestís transatlàntic Afrocubism, amb el cubà Eliades Ochoa, o l'acordionista basc Kepa Junkera, per exemple, entre molts d'altres. És un altre Primavera, o el mateix, compatible amb els clàssics del rock alternatiu o amb els nous talents del hip-hop.

Així ho feien notar mesos enrere a Twitter dos periodistes musicals, Blai Marsé (Catalunya Ràdio) i Guillem Vidal (El Punt Avui), quan es van preguntar per què festivals com el Cruïlla BCN o el Primavera Sound no s'animaven a fitxar Maria del Mar Bonet. Un diàleg públic que ha acabat sent premonitori, i que no hauria de sorprendre ningú que es miri la música amb una mentalitat oberta i que conegui tant el festival com l'artista. No pot ser que siguin catalans els qui a vegades posin límits als seus artistes, a la seva cultura. Per primer cop, una 'jutgessa' al Primavera, davant d'un públic receptiu, com sempre, a descobrir els artistes més exòtics, fins i tot aquells que han tingut tota la vida ben a prop.