El catalanisme ha suposat des la Transició el 80% de l'electorat.  Aquesta centralitat política ha coincidit primer en l'exigència del restabliment de la Generalitat, després en la defensa del reconeixement com a nació, més tard en l'Estatut i ara en el dret a decidir. Fins aquest punt, l'alt grau de consens social s'havia demostrat eficaç, amb les pertinents contradiccions.

L'exercici del dret ha decidir hauria de preservar la magnitud d'aquesta centralitat. Estic d'acord que una pregunta múltiple debilita la contundència de qualsevol que sigui el resultat de la consulta, però és evident que la pregunta ho condiciona tot. En funció del interrogant plantejat podrà ser legal, tolerada o combatuda jurídicament pel govern central. La participació també en depèn. El boicot de tres o quatre partits parlamentaris debilitaria greument la credibilitat democràtica del resultat i, sobretot, la gestió del dia després es complicaria enormement.

Una pregunta integradora. “Vol que el Parlament iniciï el procés per convertir Catalunya en un estat?”. Amb aquesta pregunta, per exemple, la consulta podria preservar el tradicional suport del catalanisme, tan en l'index de participació com en la resposta afirmativa. Molta gent hi podria veure en el seu “sí”, un mandat clar per començar l'autèntic procés de transició nacional, de construcció d'un estat, hagi de ser aquest associat a Espanya, federat, independent o confederat. Seria una forma prudent de tornar a posar el carro darrera dels bous. De tornar a començar, dient pel seu nom cada etapa i cada moment. De no pretendre fer creure que ja som on encara no hem arribat.

Un referèndum final. La negociació i la construcció d'un estat reclama un procés pausat per disposar d'un full de ruta creïble, amb les etapes transitòries ben dissenyades, el dibuix precís de les noves estructures; per donar temps, si s'escau, a les reformes constitucionals per modificar el model i la relació Espanya-Catalunya, o potser només per crear les condicions d'acceptació de la decisió final. Finalment, sembla lògic acceptar que la proposta d'aquest estat concret demanarà un referèndum. Això pinta una mica més lent del que alguns voldrien fer pensar que pot passar, però em sembla que intentar simplificar un procés complex amb gestos unilaterals (interns o externs) o subvertir el sentit de les convocatòries electorals, com ara les europees, només és una fugida endavant, d'incerta volada.