La compareixença del dimecres de Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats tenia aparença de qüestió de confiança, però sense riscos. No arriscaven els supporters interns i externs del PSOE, perquè no havien d'enfrontar-se al moment en què, amb el seu vot, haguessin de validar que les òbvies mesures plantejades contra la corrupció eren prou per contrarestar l'efecte devastador de "tres golfos aïllats". Així qui, en paraules seves "porta deu anys" (i no 18 mesos) allà, suposadament treballant per la independència, feia, amb les seves frases ocurrents, les delícies dels fans socialistes que conrea i que saben de la nul·la perillositat de la formació republicana, mentre els “corruptes cutres” siguin aquests tres ja coneguts, o no, del PSOE. I Belarra podia posar cara de jutge implacable, tot citant Acciona, mentre continua en la seva tasca principal d'erosió al lideratge de Yolanda Díaz, que al seu torn i en tàndem amb Urtasun es donava per satisfeta amb les mesures anticorrupció citades. Etcètera.
El discurs de Feijóo, contra qui al final tothom s’ha girat en absència de Vox, venia preparat, era evident en la quantitat de dades concretes sobre fets i miracles del president. Així doncs, no se'l pot criticar per haver perdut els papers al·ludint als prostíbuls del sogre del president. Es pot criticar el to, si entenem que les al·lusions personals no haurien de tenir cabuda, però hi ha tanta família implicada per tot arreu, que cada cop sembla més difícil. I sí, tot estava calculat en el guió, però no hi havia una crítica concreta a les mesures proposades, unes mesures per combatre la corrupció que són un sarcasme: sarcasme per presentar-se ara, set anys després de l'arribada al poder del nou titular del partit de Felipe González, a qui Sánchez s’ha referit enverinadament en una descripció del seu final i de les ombres del trajecte que des del faristol han palesat la cruesa de les venjances servides fredes. Sarcasme també per parlar d'una nova oficina anticorrupció (aquesta sí, independent!) que ja va ser proposada per Ábalos el 2018 en la presentació de la moció de censura.
Però a més, tot plegat absurd, perquè les mesures que es proposen o bé són imposades des de fa anys per Europa o ja estan previstes a la llei (en la de contractes públics, en el Codi Penal, en la de transparència) o totes dues coses. I pel que es veu amb el que anem coneixent, francament inútils, probablement perquè, fetes les lleis, després queda el seu desenvolupament reglamentari (que, com deia Romanones, millor quedar-se'l ell) i l'activitat administrativa d'aplicació; un camí massa llarg on les bones intencions queden sepultades per accions humanes no sempre edeificants. Com va ser abans d'aquest PSOE. I com, si no s'implementa la IA, mesura que ja recomanava GRECO, així serà després.