La setmana política passa per Madrid i Perpinyà, síntesi gràfica del poc pes que té ara el Palau de la Generalitat, somnolent a l'espera d'unes eleccions que encara no tenen data. Mentre el Govern compta els dies per aprovar els pressupostos, moment a partir del qual s'intensificaran les preguntes sobre el calendari electoral -va ser el mateix Quim Torra qui va fixar com havien d'encadenar-se els fets-, el que queda de legislatura catalana estarà marcada pels avenços de la taula de diàleg, que s'estrena aquest dimecres a la Moncloa, i els missatges polítics que propaguin a partir d'ara els líders de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC, cap de tan significatiu com el que s'espera dissabte de Carles Puigdemont a la Catalunya Nord, per imminent i rellevant.

A Perpinyà, el Consell per la República posarà a prova la voluntat d'exercir d'espai transversal, aliè als interessos partidistes. Artur Mas ja ha demanat que l'organització que fa de pal de paller de l'exili piloti el procés per deixar la governança en mans de l'executiu. Mas ha guanyat protagonisme en les últimes dates -promociona nou llibre i, fins i tot, s'especula amb un retorn a primer línia que difícilment es produirà- i els missatges que transmet tenen pòsit, encara que el pensi no sempre casi amb el que rumia Puigdemont des de Waterloo o Torra a Palau. Ara bé, Mas ha demostrat repetidament que actua al servei del seu espai polític, en procés de reordenació i centrat en la pugna amb ERC per conservar la presidència de la Generalitat.

A la Catalunya Nord se sotmetrà a examen la capacitat del Consell per la República per aglutinar sensibilitats sense ensopegar en la lluita electoral. No resultarà senzill si tenim en compte que dissabte s'espera un acte massiu -i això sempre és llaminer amb eleccions a l'horitzó-, les tensions entre els socis del Govern s'accentuen cada setmana i l'organització de l'homenatge a l'exili, des dels protagonismes fins a la intendència, ha estat precedida de discussions. El paper que s'ha reservat a Puigdemont i el volgut perfil baix d'ERC alimenten les suspicàcies sobre com es capitalitzarà la mobilització. I ja sabem que els discursos privats acostumen a donar més pistes que les afirmacions consensuades en públic.

L'independentisme competeix més que coopera, des de fa temps. És pertinent tenir clara la premissa per situar en context l'acte de Perpinyà i -com dèiem- també l'estrena de la taula de diàleg. La primera reunió ve precedida per càlculs i malentesos, tants i de tan simptomàtics que és gairebé lògic que no hi hagi ordre del dia i la composició de la comitiva catalana hagi requerit d'una negociació prèvia. Els negociadors amb l'Estat han hagut de negociar entre ells abans de començar a negociar amb l'altra part. Un exemple més de com dins del Govern hi ha dos governs.

La composició de la part catalana, que finalment ha inclòs dirigents governamentals i de partit -tal com volia inicialment el PSOE-, deixa dos missatges: que la lluita de partits s'ha filtrat a la taula de diàleg i que Puigdemont s'ha assegurat la presència de noms fidels -com Jordi Puigneró, Elsa Artadi o Josep Rius- que tindran veu en la negociació amb l'Estat. El diàleg, per diverses raons, difícilment es podrà aïllar de la disputa electoral de l'independentisme. Només cal observar com de nombrosa és la delegació que es desplaçarà des de Barcelona, mostra dels complexos equilibris dels darrers dies. A la Moncloa hi haurà aquest dimecres una taula de diàleg i tres parts, per molt que JxCat i ERC hagin convingut amb la CUP i entitats sobiranistes portar-hi l'autodeterminació i l'amnistia.  

La negociació amb l'Estat només tindrà recorregut quan hi hagi nou Govern de la Generalitat. Ho sap Pedro Sánchez, que reforçarà el discurs de la reconciliació mentre espera saber qui manarà en el futur a Catalunya, i també en són conscients els dirigents independentistes, instal·lats per necessitat més en el relat que els fets. Consensuar el calendari de negociació, com verbalitza el Govern, serà un proesa. La taula de diàleg és la fotografia de la Moncloa. Una fotografia conceptualment important, això sí. Però no n'esperin gaire més fins que no es convoquin eleccions.