Aquests dies hom tornarà a parlar de l'incendi d'Horta de Sant Joan de 2009, on un cúmul de circumstàncies van fer que cinc servidors públics molt preparats i avesats a situacions de gran dificultat. Els seus companys ho vivien amb l'esglai, la impotència i el dolor que els perforava.

David Duaigües, Pau Costa, Jordi Morè, Ramon Espinet i Jaume Arpa pertanyien a la generació de bombers que ha incorporat tots els instruments i coneixements que la ciència els permet per poder entendre el comportament del foc forestal. Per poder explicar a la societat sencera que les condicions climàtiques intervenen decisivament sobre un paisatge que des de fa temps està sota la tutela i direcció dels humans. Doncs, els humans l'usen i el condicionen en cada una de les seves decisions.

Formaven part dels bombers que configuren el GRAF (Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals), d'on ha sortit durant anys l'estudi rigorós de l'evolució del foc a mesura que el canvi climàtic i la densificació de les masses forestals han mostrat una virulència mai vista en determinats incendis forestals.

Les circumstàncies que provocaren aquella atrapada entre les flames han estat estudiades per experts de molts països i encara resta pendent l'assignació de responsabilitats penals en un judici inexplicablement dilatat en el temps.

Després que cadascú ha mirat de digerir el dolor de la pèrdua com bonament ha pogut, el que cal recordar i valorar és que fins i tot amb la seva mort han aportat coneixement i lliçons inesborrables.

El patrimoni més important del que disposa un país són les persones que el configuren. És el patrimoni més valuós, però també és el més vulnerable, el que corre més risc en cas de desastres.

Després de la seva mort ja ningú s'atreveix a discutir que la velocitat i la intensitat del foc recomana una estratègia defensiva per la qual cal acceptar que centenars, potser milers d'hectàrees cremaran fins que les condicions d'abordatge no siguin favorable a la victòria dels equips d'extinció i per això cal acceptar el foc com un element més de la natura, que ens acompanyarà sempre i només podem minimitzar-ne els efectes sobre l'activitat humana.

Des de la Fundació que porta el nom de Pau Costa s'ha elaborat i difós pel món sencer, els més valuosos estudis de l'ecologia del foc i de les propostes de treball per a crear paisatges resilients que retornin a l'activitat agrària i ramadera un paper estratègic en la gestió d'un paisatge que no ha de ser bucòlic, ha de ser sostenible en temps difícils.

Ha estat Josep Pallàs a qui el foc va amputar una part de les seves mans i va requerir molts mesos de duríssims tractaments per a superar les cremades del 70% del seu cos qui en l'acte de record ha tornat a posar de manifest la mirada elevada que donen els coneixents científics aplicats als serveis d'extinció d'incendis. Ha demanat que no es miri a curt termini però es comenci una intensa feina per a reconduir la realitat d'aquí a trenta anys.

El factor humà ho condiciona tot, també la gestió forestal. Josep Pallàs avui representava la veu d'aquests experts que van incorporar-se en el tombant de segle a una nova concepció del bosc, a la formació científica com a element imprescindible per no seguir aplicant tècniques del passat als focs del present i per no caure en la inacció veient com s'incrementa i es densifica el terreny forestal sense definir un pla seriós que comenci per definir-nos com un país boscós i accepti que cal una política valenta per canviar el curs de la desídia o el desconeixement.

Amb la mort dels cinc bombers, el foc ens arrabassà el seu coneixement acumulat i que avui estenen tots els altres components del GRAF i sobretot la Fundació que porta el nom del Pau.

Emociona veure que qui tenia més raons per mirar enrere, en Pep, sigui qui més ens demana una mirada llarga i intel·ligent endavant. No ignorem el seu missatge.