Aquests dies llegint les declaracions sobre el pacte fiscal que han fet Navarro del PSC i Duran d’UDC, m'han fet sentir vergonya aliena. Ara bé, imagino que aquesta deu ser infinitament menor a la que pot sentir qualsevol militant o simpatitzant de CDC. Suposo.

Els catalans estem al límit, al límit financer i, per tant, al límit social. A dia d'avui, a casa nostra hi ha més d’un 20% de persones sense mitjans per subsistir. La fractura social està a tocar i, malauradament, a aquests senyors i els partits que representen l'únic que els preocupa és incomodar a Madrid.

Hem de dir prou. És l’hora de la veritat, i d’enfrontar-se a la realitat. No existeix un pacte fiscal bo per Catalunya que no es confronti amb Espanya. Ni existirà cap consens polític català a favor del pacte fiscal que englobi totes les formacions representades al Parlament. És evident que els interessos que defensem no és coincident. No podem buscar excuses per deixar passar el temps sense fer res: o ens movem o desapareixem. Senyors del PSC, UDC i CDC, no hi ha més cera que la que crema: o concert econòmic o dèficit social.

Dit això, reconec que els hi presumia més intel·ligència política. Si la seva estratègia és unionisme per sobre de tot, o s’apropen al concert, o propicien l’escenari que més temen. Benvolguts companys socialistes, us pot la (baixa) passió a la raó, però la vostra passió no és èpica, no mourà muntanyes, perquè és reactiva, a la defensiva, no il·lusiona, no té horitzó, no té futur. Avui dia a Catalunya, només podrem aplicar un programa socialdemòcrata i defensar l'estat del benestar si el país disposa de tots els seus recursos econòmics. I després de la reunió entre Junqueras i Navarro, ha quedat clar que el PSC no defensarà per a Catalunya el que sí que defensen els socialistes pel País Basc i Navarra, el concert econòmic. Per què Catalunya, no? I benvolguts companys d’Unió, us poden els interessos personals, els negocis dominen els vostres ideals, seria trist que la història us jutgés com aquells catalans que jugàveu contra Catalunya.

A la resta, no esperem que la història ens jutgi com aquells catalans que vam restar impassibles davant la destrucció de nostre poble. Els d'ERC serem responsables amb el que país necessita urgentment: la independència econòmica. I tenim pressa.