L'arc apuntat és l'element característic, paradigmàtic, l'element estructural de l'arquitectura gòtica que va substituir l'arc de mig punt utilitzat àmpliament durant el romànic o en l'arquitectura de l'antiga Roma. Geomètricament, més complicat de projectar, però els experts expliquen que distribueix millor les forces dels elements que suporta, la qual cosa fa que es pugui augmentar l'altura de l'edifici i dotar-lo de majors obertures en les seves parets derivant les càrregues dels murs cap als arcs i les pilastres.

S'anomena arc ogival i a Catalunya va començar-se a fer servir en el tombant dels segles XII-XIII. L'arc ogival consta de dos segments que formen un angle a la clau amb un intradós que usat en els grans edificis del gòtic, va permetre el desenvolupament de l'art del vitrall que s'havia emprat molt poc en etapes anteriors. La troballa recent d'un vitrall amagat darrere d'un retaule a Girona podria demostrar que s'usava més del que creien els historiadors.

Així doncs, la primera definició d'ogiva era arc acabat en punta format per dues corbes simètriques que es troben en un punt, característic de les finestres i altres elements estructurals de l'arquitectura gòtica.

La segona accepció de la paraula ogiva és: part davantera d'un projectil. Els caps d'aquestes armes amb capacitat destructiva formen dos arcs simètrics i còncaus que es troben formant un angle curvilini inferior a 90º.

La majestuositat de les Drassanes de Barcelona, la galeria del Palau de la Generalitat, l'extraordinària basílica de Santa Maria del Mar, les catedrals de Girona i Tarragona, el monestir de Pedralbes i molts altres llegats del passat em venen al cap quan algú pronuncia la paraula ogiva.

Aquests dies Putin ha anunciat la suspensió del tractat de desarmament nuclear. Un important tractat que en boca de Putin esdevé tenebrós i encara que no hagués anunciat el seu trencament, molt probablement l'hauria incomplert si finalment la seva bogeria contra els desenfrenats valors d'Occident el porten a fer una barbaritat. Res del que hagi dit o firmat té valor en aquest moment.

Després del seu estrambòtic discurs davant dels que li fan la gara-gara, vaig recordar que la destrucció té una unitat de mesura i que a mi sempre m'ha recordat algun preciós finestral d'una etapa arquitectònica que hauríem de ser capaços de conservar millor perquè és esplendorosa.

Rússia, França, Estats Units, el Regne Unit, Índia, Pakistan, Xina, Corea del Nord i Israel són els tenedors d'aquestes armes i d'altres països en permeten en el seu territori encara que pertanyin a altres administracions (Països Baixos, Alemanya, Itàlia, Turquia per exemple). Segons xifres de l'ONU hi ha 13.400 ogives, és a dir, caps nuclears (dades de 2019). Els Estats Units superen els 5.000 caps, encara que el Departament d'Estat hagi anunciat que 2000 caps estan emmagatzemats a l'espera de ser desmantellats.

Segons la mateixa informació, Rússia disposa de 5977 ogives, Xina de 350 encara que algunes informacions diuen que estaria augmentant aquesta xifra, França 290 ogives, Regne Unit 225 ogives, Pakistan 165 ogives, Índia 160 ogives, aquests dos països amb un programa nuclear propi perquè diuen defensar-se l'un de l'amenaça de l'altre.

Estem en els primers dies del segon any d'una guerra que ens agradi o no, Europa la viu i pateix com a pròpia. Pot semblar una frivolitat parlar-vos de la meva admiració per l'arquitectura gòtica, però és una manera de dir-vos que quan la guerra ja ha esclatat el dolor és infinit, les vides perdudes es compten per centenars de milers i tot el que tenim en el mostrari de la civilització desapareix. Putin ens ha recordat per quins valors de defensa de llibertats individuals i col·lectives es van unir els estats d'Europa. El seu discurs haurà agradat a algunes organitzacions d'extrema dreta.

En una guerra tot muda, Zelensky que accedir al govern per construir un nou país ha de gestionar la destrucció de la invasió. Durant un temps, la segona accepció de la paraula ogiva regnarà a l'espera de poder gaudir, novament, de la primera accepció.