Dins dels actes de celebració dels 20 anys de la Universitat de Vic, el Dr. Francesc Xavier Grau, exrector de la Universitat Rovira Virgili i actual Director de la Càtedra Universitat i Regió del Coneixement, va pronunciar una conferència entorn les Universitats i el Desenvolupament Regional Europeu. Va comparar Catalunya amb Finlàndia, Suècia, Àustria, Dinamarca, Irlanda i va reclamar un nou model de regions-vegueries on les Universitats tinguin un paper central.

Comparteixo aquesta aposta i caldria aprofundir en la governança de les regions-vagueries, el paper de la Generalitat, dels ajuntaments, dels ens locals supramunicipals i la necessitat d'especialització territorial i el paper de les universitats. L'estratègia europea 2020 del desenvolupament proposa un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. Les regions dins els estats i les ciutats són claus per la disminució de les desigualtats internes i el model productiu.

Dins l'àmbit del coneixement com a motor de desenvolupament econòmic i social, l'Educació Superior (Universitat i Cicles Formatius de Grau Superior), la recerca i la innovació i la societat digital configuren el triangle a potenciar. Per aconseguir un model sostenible cal fer una clara aposta per la reducció d'emissions contaminants per combatre l'efecte hivernacle i per les energies renovables. I per avançar cap una societat integradora prioritzar una alta ocupació. Cinc objectius prioritaris de l'Estratègia Europea 2020:

1-Ocupació 75% entre 20-64 anys

2-Inversió PIB en I+D del 3%

3-Energies renovables més del 20% del total energia, 20% eficiència energètica i 20% gasos hivernacle a nivells del 1.990.

4-Educació. Abandonament educatiu prematur inferior al 10%, i un 40% estudis terciaris entre 30-34 anys.

5-Reducció risc de pobresa i exclusió social de 20 milions de persones.

Europa aposta per l'Estratègia Europea de Recerca i Innovació per la Intel·ligent Especialització (RIS3) i distingeix tres escales de regions europees: els NUTS (unitats territorials europees) d'entre tres i set milions habitants, NUTS d'entre 800.000 i tres milions i NUTS d'entre 150.000 i 800.000.

Espanya aporta les comunitats autònomes com a NUTS i Catalunya ha de fer una aposta per NUTS regionals interns com han fet Estats Europeus similars en població, com els abans citats. Catalunya té 7.5 milions d'habitants. El president Maragall va intentar impulsar la creació de 7 vegueries: Barcelona Metropolitana, Comarques Gironines, Terres de Lleida, Alt Pirineu i l'Aran, Camp de Tarragona, Catalunya Central i Terres de l'Ebre.

Aquest debat ha quedat sempre pendent, ja que cal revisar els papers dels municipis, de les comarques i de les Diputacions. Fa poc dies el Parlament va obrir la porta a La Vegueria Penedès. L'any 2004, el Departament de Salut va adaptar a set les regions sanitàries a través d'un decret i, potser, el més rellevant va ser intentar dotar al sistema sanitari públic d'un model de governança compartit entre la Generalitat i els ajuntaments, dotant a les regions de capacitats d'intervenir en la planificació estratègica, amb la mirada territorial i executant la operativitat Sanitària, Sociosanitària i de Salut Pública.

El Dr. Grau aposta per discutir un model de sis regions de coneixement i cohesió: Barcelona metropolitana (3,5 milions amb 108.493 milions euros PIB amb les Universitats de Barcelona, Pompeu Fabra i Politècnica), Sud (897.395 habitants,12.935 milions amb la Universitat Rovira i Virgili), Ponent (430.605 habitants i 10.734 milions amb la Universitat de Lleida), Catalunya Central (508.000 habitants, 12.000 milions amb la Universitat UVIC-UCC)l, Nord (724.664 habitants, 17.436 milions amb la Universitat de Girona) i Vallès (1,3 milions, 35.334 PIB amb la Universitat Autònoma) atorgant un lideratge important a les Universitats publiques associat a coneixement.

Ell lidera, des de la Universitat Rovira i Virgili, un projecte de desenvolupament del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre (Sud Catalunya), territori del Campus de la Universitat. L'experiència la comparen amb el territori de Tampere de Finlàndia. La Catalunya Central, com a nou exemple, esdevindria una Regió, en termes europeus NUT 3,i la Universitat de Vic-Central de Catalunya exerciria un rol amb els governs (Generalitat, ciutats i pobles) i actors econòmics i socials. Podria accedir a fons europeus.

La regionalització, les vegueries, són també elements bàsics per l'equilibri territorial i l'especialització. Les universitats fan efectiu el seu sentit de ser. Ascensor social i transferència del coneixement, des de d'internacionalització, servint al territori. Els estats europeus, amb població similar a Catalunya, són els que més han apostat per la descentralització regional i són els que millor han resistit la globalització, la crisi i tenen els índex de desenvolupament i cohesió més alts del món.