Hi haurà debat sobre els pressupostos al Parlament. La legislatura, de moment, té recorregut. El sí del consell polític i del grup d'acció parlamentària de la CUP a admetre a tràmit la discussió dels comptes -després de la proposta formulada pel Govern, que inclou 989 milions d’euros més en despesa social i més impostos a les rendes altes- permet superar el primer escull d'una negociació de la qual també en penja el futur del procés. Fins a la validació dels pressupostos -les forces que integren l'executiu no preveuen un altre escenari- assistirem a un serial d'enteses i desacords, pertinentment escenificat, per marcar perfil ideològic i mostrar actitud de resistència, gestos destinats a satisfer la parròquia. És molt probable que els negociadors exhaureixin el cronòmetre, conscients com són els partits i el Govern que el 2017 ja començarà amb els comptes prorrogats. Però és impensable que el resultat final no en sigui un pacte que vagi més enllà de les idees.

L'independentisme civil no espera claudicacions de ningú. Com va demostrar aquest diumenge -unit contra la judicialització de la política-, el sobiranisme només reclama que el procés no torni a embarrancar ara que el compromís amb el referèndum ha apropat un altre cop els de la corbata i els de la samarreta, que tan s'havien distanciat. La proposta de pressupostos elaborada per Oriol Junqueras -i supervisada per Carles Puigdemont, actiu en el diàleg amb la CUP- és assumible per les bases dels anticapitalistes. Ho és perquè mescla compromís amb la desconnexió i reforma de la fiscalitat. Els comptes inclouen partides explícites i implícites per convocar el referèndum i activar el procés constituent; es posen les bases per fer una auditoria del deute; es graven més les compres d'immobles de més d'un milió d'euros; i es crea un impost per a béns no productius posats a nom d’empreses. Gestos rellevants per apropar la CUP a una resposta afirmativa. La música dels pressupostos atén la ruptura i la redistribució, vocabulari emprat pels anticapitalistes.

L'aprovació dels comptes serà plena de cessions, puntualment subratllades pels guardians de les essències de cada projecte polític. Però ja deia aquest dissabte Eulàlia Reguant que el referèndum és l'element clau per superar obstacles que puguin veure uns i altres, perquè en política fiscal les posicions han estat i continuaran sent divergents, com han demostrat les últimes votacions del Parlament. El projecte comú té molta més rellevància. Perquè, al cap i a la fi, l'esquerra i la dreta independentista persegueixen que la recaptació estigui en mans catalanes. Aquests han de ser, sobretot, uns pressupostos útils.