Carrer de la Creu Coberta, a tocar de la Plaça Espanya. El rovell de l'ou de Barcelona si el que vols són bones connexions de transport i estar a tocar de la Fira. El primer barri on vaig viure quan vaig tornar per treballar a la ciutat. En un dels primers edificis destinats exclusivament al turisme. Coneixia els propietaris i em van fer un favor a correcuita. Sabia on em posava però no del tot. El tracte és que havia de deixar-lo durant la setmana del Mobile. El que no sabia era que hauria d'aguantar borratxos pel Sònar, crits i festes els caps de setmana i restes de merda a l'escala dia sí i dia també. Era sentir les rodetes de la maleta i començar a tremolar. Era pensar que allò seria temporal si no volia desesperar.

M'és fàcil empatitzar amb tot el que estan patint els veïns de l'edifici del carrer Tarragona, no gaire lluny del barri on vaig viure durant un any. Dels 120 pisos que hi ha, una trentena ja són turístics, altres estan en obres per convertir-los al mateix ús i la resta estan ocupats per molts veïns de tota la vida que quan se'ls acabi el contracte hauran de buscar un altre lloc on viure. El soroll dels turistes maleducats se suma aquí al de les obres i a la brutícia que deixen. I sobretot a la indefensió d'haver de començar de zero, lluny del barri on hi has fet família i hi has deixat les arrels. És aquest barri, però també és l'Eixample, el Raval i la Barceloneta. És en el que s'ha convertit Barcelona els últims anys i ara ja té mala o poca solució.

Soc usuària freqüent de plataformes com Airbnb o Booking, on tens accés a apartaments que molts cops es troben al mateix centre de la ciutat. On no et compliquen la vida amb entrades i sortides, on pots fer i desfer, esmorzar o sopar quan et vingui de gust. Sense fer soroll i deixant-ho tot com m'ho he trobat. I també conec a aquells que tenen una casa o un pis i decideixen treure'n un benefici. No ho fan només per una qüestió econòmica. Potser és que no volen comprometre la seva propietat set anys a la vista o que també la volen aprofitar en determinades èpoques de l'any. No entenc per què se'ls criminalitza. No sé què és més qüestionable. Si posar una propietat buida en una plataforma d'apartaments turístics o llogar-la a un inquilí per 1.800 euros al mes.

És obvi que els pisos turístics tenen una mala convivència, no només pel fet de ser-ho sinó perquè molts dels que l'ocupen fan a casa dels altres el que probablement no farien a la seva. O sí, perquè de veïns cridaners i bruts en pots tenir de turistes i dels que no ho són. El mal dolent el té la gran ciutat, on la paralització de llicències és la via ràpida. Però fer-ho extensible a tot el país és anar pel recte sense fixar-se en la realitat de cada municipi. Si no es va cas a cas s'equivocaran. Perquè a Barcelona els crits serien més suportables si no existís la gentrificació. I és per aquí per on s'hauria de començar. Per buscar fórmules que frenin l'especulació, per garantir el dret a l'habitatge. Tots es disputen sucar el rovell de l'ou, però ara mateix els ous ja estan trencats.