Entre Aznavour i Thomas Mann, Venècia ha recuperat la força que ja havia deixat entreveure en el debat sobre el referèndum i com s'ha de fer perquè tingui garanties. Aznavour en cantava l'emoció del record de les emocions viscudes, Mann directament feia la ciutat escenari final, de mort. La nostàlgia fa mal.

La Comissió de Venècia que penja del Consell d'Europa és aquest organisme que es va crear després de la caiguda del mur de Berlín per assessorar les noves democràcies de l'est, i que ha anat vetllant pel compliment de les garanties internacionals i netedat de processos electoral i referèndums. El formen catedràtics de dret constitucional i juristes que anomenen els governs dels 47 estats membres del Consell d'Europa, (on hi ha també altres estats africans i asiàtics) els dos darrers que va designar el govern del PP són: el català Josep Maria Castellà, i la professora de Valladolid Paloma Biglino. Per Andorra també hi ha el professor Pere Vilanova. D'aquest grup d'experts en va sortir el darrer informe que deia que el TC no pot tenir capacitat sancionadora, i que tampoc s'ha d'inhabilitar càrrecs públics. Podríem dir que l'informe deu ser al fons del gran canal venecià, perquè no és que a Rajoy i al seu cos jurídic li hagi fet canviar res ni de la llei ni de la seva manera d'afrontar el repte que li planteja Catalunya.

Sigui com sigui, a banda de la reivindicació que fa de l'organisme com a manera de tenir algú amb criteri per supervisar amb les garanties que pertoquen un referèndum transcendental, també és cert que des dels organitzadors ja s'ha anat dient que les indicacions d'aquesta comissió són les que es faran servir. Mateixos llocs de votació, mateixes rutines, marge de debat, i que no hi hagi percentatges que distorsionin els resultats en un o altre sentit. Per cert que la vegada que vaig poder entrevistar Josep Maria Castellà al Més324, a banda de dir que ell veu molt difícil d'encaixar a la constitució espanyola, "s'ha de respectar l'estat de dret i el principi democràtic". Per Castellà: "El referèndum s'hauria d'aprovar a través d'una llei, i fixar que passi un marge d'un any des que s'aprovi la llei fins que es faci". Creu que s'hauria de forçar el dret constitucional, i apunta que els referèndums són perillosos, i fins i tot que la democràcia directa no és millor que la representativa. Aquest és el seu punt de vista, cal saber què pensen tots els altres juristes i experts.

A veure qui serà ara qui li penja el cascavell a la Comissió de Venècia, a banda dels estats, l'assemblea de parlamentaris pot fer l'encàrrec. Si s'aconseguís aquest aval, CSQP veuria fins i tot amb bons ulls un referèndum unilateral. Vet-ho aquí. Han modificat la seva posició els "comuns"? Han dit que esperaran fins a última hora els èxits del pacte nacional pel referèndum. Serà el propi pacte qui s'hauria d'adreçar a la Comissió de Venècia? Ho farà el Govern? Hi pot acudir Artur Mas, que aquesta setmana ha passat per Brussel·les, París i Ginebra, ben vigilat pel govern espanyol? Té algun recorregut el suggeriment? O es quedarà com un debat més quan la discussió arribi al ple del Parlament? Confiem que sí. Allarga encara més el procés? Allarga el processisme, o pot ser la manera de sortir del bloqueig actual.

Al Consell d'Europa qui s'hi ha adreçat les darreres hores, és el rei d'Espanya, que els ha venut, és clar, les bondats de la societat espanyola harmonitzada tothora que plural.
De ben segur que abans de marxar Felip VIè els deu haver fet l'encàrrec ell mateix a la Comissió de Venècia. I amb les seves peticions personals posats a fer, que de república res de res.