Dues grans veus acaben. La reina del soul, Aretha Franklin mor a Detroit als 76 anys. La reina de la cançó protesta, Joan Baez, anuncia el seu comiat, la seva darrera gira, als 77 anys. Dues veus que han mostrat el seu compromís social alhora que el seu talent artístic impressionant.
 
Aretha Franklin acompanyava la seva veu portentosa d’un compromís feminista i antiracista important. Poc conegut és que es va oferir a pagar la fiança d’ Angela Davis quan aquesta va ser detinguda i acusada injustament de terrorisme. Possiblement la seva estela de diva va tapar una part del seu compromís però la comunitat afroamericana el tenia ben present.
 
Joan Baez, sempre ha estat lligada a l’activisme. Va ser una de les cantants més populars dels actes polítics i la lluita pels drets civils. Va lluitar activament contra la guerra de Vietnam i va ser fundadora d’un institut d’estudis de la no-violència. El seu activisme es manté i a Catalunya ho ha mostrat amb el seu suport a les preses i presos polítics.
 
Dues grans veus. Cançons que perduraran, frases que no s’oblidaran, himnes de llibertat. Finals que anuncien silencis i veus silenciades. Grans silencis.
 
El compromís de dues grans veus també ens fa veure avui, 17 d’agost, els silencis que ens envolten. Un homenatge, el de les víctimes de l’atemptat de fa un any, que silencia aquells i aquelles que van fer possible la seva resolució. Un homenatge que nega i silencia qui va liderar i posa en primera fila aquells que ho van aprofitar. Un homenatge que té veus crítiques que s’aixequen a favor de les víctimes i contra la hipocresia de qui ven armes a aquells que inciten a la mort.
 
Veus compromeses i cançons que perduren, himnes de llibertat que són de molts i moltes que han perdut la por. Canten els dimarts d’agost al Catllar, els divendres sopen a Puig de les Basses, el 23 de cada mes visibilitzen les preses, represaliades i exiliades, sopen els dimarts a Lledoners i pugen cims a l’octubre. Veus que volen rescatar silencis mentre d’altres volen silenciar i invisibilitzar, arrenquen pancartes, agredeixen, venen armes.
 
Injustícies que marquen temps: 10 mesos de presó per als dirigents socials Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 286 dies pel Vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Joaquim Forn, 177 per la consellera i consellers Dolors Bassa,  Raül Romeva,  Jordi Turull i  Josep Rull, 146 per l’anterior Presidenta del Parlament, Carme Forcadell. 291 dies d’exili per la Consellera Serret, el conseller Comin i el President electe Carles Puigdemont, 178 per l’Anna Gabriel i 147 la Marta Rovira, 128 que  l’Adrià Carrasco no pot tornar a Esplugues i 126 que la Tamara Carrasco només pot sortir de Viladecans per anar a treballar. Els silencis imposats de la injustícia. Veus contra la injustícia.
 
Veus contra el silenci, cançons contra l’oblit, paraules que demanen respecte i  accions pacífiques i populars per la llibertat. “Respecte, només vull respecte” esgrimia cantant Aretha Franklin, en aquella versió d’Otis Redding que ella va convertir en himne. I actuem des del respecte, reclamant respecte, i això ens dona raons, i això ens farà  lliures.