Fa pocs dies, Maria Eugènia Gay, segona tinenta d'alcaldia i regidora del districte de Sarrià - Sant Gervasi, feia unes declaracions on deia que circular per la Via Augusta no és saludable pels ciclistes a causa de l'enorme trànsit que hi ha per aquest carrer, i que per això proposa eliminar el carril bici recentment inaugurat per fer-lo passar per altres carrers més sans.
En lloc de promoure que el carrer acabi sent un passeig agradable i saludable on els seus veïns puguin viure amb les finestres obertes i no bunqueritzats amb dobles tancaments, vol que continuï sent una autopista de 6 carrils amb milers de cotxes creuant-la diàriament com si fos l'AP-7.
Tot plegat sona a despropòsit, o potser és que la Sra. Gay, en aquest difícil art dels equilibris polítics, vol quedar bé amb tothom. Però la mobilitat a la ciutat és un joc de suma zero: el que a uns els hi dones, a altres els hi treus. Si li dones més espai al cotxe, tindràs més trànsit i més contaminació; si fas un carril bici on fins llavors no circulava ningú, tindràs més ciclistes i menys cotxes. Ho hem vist a la Diagonal, a la Meridiana, i a tants altres carrers de Barcelona i d'altres ciutats del món.
En un context d'emergència climàtica i amb una aclaparadora evidència científica quant a l'afectació en salut de la contaminació i el sedentarisme, l'aposta per la mobilitat activa i sostenible és una necessitat ineludible per a les grans ciutats. Necessitem transicionar del vell model on el cotxe ha estat amo i senyor de l'espai públic, a un de nou on el cotxe continuï disposant d'espai, però deixi de ser la forma més eficient per moure's per ciutat. Una ciutat que prioritzi de forma decidida el transport públic en superfície i la mobilitat activa, sigui caminant, sigui en bicicleta. On la mobilitat de cadascú, sigui de la forma que sigui, no generi una afectació a la salut, el benestar i la seguretat de les persones que viuen, treballen o visiten la ciutat. Les principals capitals europees ho han entès fa temps, a Barcelona no podem funcionar amb una altra lògica.
Tornant a la Sra. Gay, espero que s'adoni que la ciutat evoluciona, i el que el segle passat era un model de carrer acceptable, ara ja no ho és. Com ha passat tantes vegades al llarg de la història de Barcelona, el que avui pot semblar inconcebible, demà resultarà del tot normal i imprescindible. I, en aquest sentit, preservar el carril bici de la Via Augusta, com ho és preservar la seva vorera o el seu carril bus, és més que una qüestió urbanística; és una declaració del nostre compromís amb una Barcelona sostenible, segura i saludable. Fer el contrari ens equipara a les polítiques negacionistes i reaccionàries que estem veient a les ciutats governades per PP i Vox. Serà Collboni el primer alcalde socialista en treure carrils bicicleta?
En lloc de promoure que el carrer acabi sent un passeig agradable i saludable on els seus veïns puguin viure amb les finestres obertes i no bunqueritzats amb dobles tancaments, vol que continuï sent una autopista de 6 carrils amb milers de cotxes creuant-la diàriament com si fos l'AP-7.
Tot plegat sona a despropòsit, o potser és que la Sra. Gay, en aquest difícil art dels equilibris polítics, vol quedar bé amb tothom. Però la mobilitat a la ciutat és un joc de suma zero: el que a uns els hi dones, a altres els hi treus. Si li dones més espai al cotxe, tindràs més trànsit i més contaminació; si fas un carril bici on fins llavors no circulava ningú, tindràs més ciclistes i menys cotxes. Ho hem vist a la Diagonal, a la Meridiana, i a tants altres carrers de Barcelona i d'altres ciutats del món.
En un context d'emergència climàtica i amb una aclaparadora evidència científica quant a l'afectació en salut de la contaminació i el sedentarisme, l'aposta per la mobilitat activa i sostenible és una necessitat ineludible per a les grans ciutats. Necessitem transicionar del vell model on el cotxe ha estat amo i senyor de l'espai públic, a un de nou on el cotxe continuï disposant d'espai, però deixi de ser la forma més eficient per moure's per ciutat. Una ciutat que prioritzi de forma decidida el transport públic en superfície i la mobilitat activa, sigui caminant, sigui en bicicleta. On la mobilitat de cadascú, sigui de la forma que sigui, no generi una afectació a la salut, el benestar i la seguretat de les persones que viuen, treballen o visiten la ciutat. Les principals capitals europees ho han entès fa temps, a Barcelona no podem funcionar amb una altra lògica.
Tornant a la Sra. Gay, espero que s'adoni que la ciutat evoluciona, i el que el segle passat era un model de carrer acceptable, ara ja no ho és. Com ha passat tantes vegades al llarg de la història de Barcelona, el que avui pot semblar inconcebible, demà resultarà del tot normal i imprescindible. I, en aquest sentit, preservar el carril bici de la Via Augusta, com ho és preservar la seva vorera o el seu carril bus, és més que una qüestió urbanística; és una declaració del nostre compromís amb una Barcelona sostenible, segura i saludable. Fer el contrari ens equipara a les polítiques negacionistes i reaccionàries que estem veient a les ciutats governades per PP i Vox. Serà Collboni el primer alcalde socialista en treure carrils bicicleta?