El serial de John Le Carré a l'espanyola en què s'ha convertit l'escàndol del Catalangate ha ofert aquest dilluns un nou episodi. El govern espanyol ha fet saber que els mòbils institucionals de Pedro Sánchez i de la ministra de Defensa, Margarita Robles, van ser víctimes d'una infecció amb Pegasus des del maig i el juny del 2021, respectivament. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha assegurat que es tracta d'un "atac extern" i que en cap cas prové del CNI.   

Arribats fins aquí, les preguntes s'amunteguen. Per què Pedro Sánchez no ha comunicat fins ara que s'havia infectat el seu telèfon amb Pegasus? Ho sabia i no va dir res fins que va esclatar el Catalangate, o no va examinar el telèfon fins que va esclatar el cas? És inversemblant que no s'inspeccionés el seu telèfon abans, sobretot si es té en compte que l'any passat l'organització francesa Forbidden Stories, amb el suport d'Amnistia Internacional, va denunciar l'espionatge a centenars de periodistes, activistes i dirigents polítics de nombrosos països, entre ells el president de França, el rei del Marroc o Charles Michel, actual president del Consell Europeu i exprimer ministre belga. Les sospites entorn Pegasus venen de lluny.

Que Félix Bolaños hagi donat els noms de Pedro Sánchez i, precisament, de la titular de Defensa, la ministra que va justificar -amb to agre i desafiant- l'espionatge dels dirigents independentistes, i a qui les forces sobiranistes han demanant la dimissió, és un fet casual? Els mateixos que fa pocs dies asseguraven que els serveis d'espionatge havien actuat sempre amb autorització judicial, aquest dilluns han sortit a denunciar que se'ls ha espiat il·legalment. Avui mateix, el mateix líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, s'ha referit a una casualitat "no gens menor". 

A quin tipus de caràcter "extern" es referia Bolaños? Un altre estat? Si l'atac no prové d'un país estranger, com ha dit Bolaños, qui n'és el responsable, tenint en compte que Pegasus només pot ser adquirit per estats o serveis d'intel·ligència? O no és així? Les darreres hores, s'ha apuntat a una gran companyia privada. De fet, la fiscalia mexicana ja va descobrir que una periodista d'aquell país havia estat espiada per una empresa privada, cosa que desmenteix el que ha anat dient NSO Group, la firma tecnològica israeliana que posseeix el software espia. 

Què pretén en el fons la Moncloa? Imposar el relat que, aquí, víctimes ho són tots, també el govern de coalició que, per acció o omissió, ha investigat l'independentisme? Encara que això agradi més o menys els socis de Podem? L'ombra d'una sortida tacticista de la Moncloa agafa volada, coneixent una mica els personatges d'aquesta història. A la Moncloa hi ha nervis després de la votació del decret contra l'impacte de la guerra, salvat per la mínima. En tot cas, sense negar la gravetat de l'espionatge a membres de l'executiu, es fa inevitable vincular el Catalangate a la compareixença urgent d'aquest dilluns. L'Estat es creu en el dret de decidir qui són les víctimes de Pegasus. O, si més no, d'establir unes catagories de víctimes. Els dirigents sobiranistes serien així víctimes de segona. 

Les preguntes més inquietants depassen els capítols coneguts fins ara entorn Pegasus. Què en podem esperar d'un control intern del CNI sobre el Catalangate després que s'hagi corroborat l'existència d'una "policia patriòtica" i unes clavegueres que treballen sense descans? I fins i tot en el cas que s'hagués actuat amb autorització d'un magistrat del Suprem, es pot garantir que una intervenció de les terminals de dirigents sobiranistes no s'hagi endinsat en l'espionatge de polítics que han concorregut a processos electorals democràtics? O a advocats que poden haver estat perjudicats en el seu dret de defensa? Els serveis d'informació en mans de potents sistemes d'espionatge massiu, com Pegasus, el cavall amb ales de la mitologia grega, pot acabar sent massa rebec perquè els controls democràtics el puguin domar.