Divendres passat, el judici del 9-N va quedar vist per sentència. Un judici polític a fora i més o menys tècnic a dins que sens dubte és un punt d’inflexió en allò que anomenem procés (i que, ens agradi o no, tampoc no ha estat mancat de processisme). El 9-N no va anar de posar les urnes, sinó d’organitzar una mobilització ciutadana sense precedents. És per això que el processament de Mas, Ortega i Rigau és encara més greu, i ni el processisme ni la rebaixa del 9-N a procés participatiu ens poden fer perdre de vista la gravetat que suposa dur un ex-president i dues conselleres a judici, acusats de desobeir.

Per la seva banda, i tant si condemna com si absol, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es troba ara mateix en una situació incomodíssima. Qualsevol fonamentació de la sentència que s’escapi d’un raonament purament jurídic i tècnic serà encara més escandalós, mentre que tota argumentació dels tipus penals que estan en joc ficarà el poder judicial –i de retruc el sistema legal espanyol- en un jardí considerable. Una fonamentació escassa serà un problema evident, però una sentència ben argumentada lligarà de mans i peus les resolucions de conflictes futurs que no necessàriament tindran a veure amb Catalunya (això si no es vol acabar de liquidar l’estat de dret, és clar).

Més enllà de l’absurd de proclamar-se “innocent des del punt de vista penal i responsable des del punt de vista polític i democràtic”, amb una clara voluntat de capitalitzar políticament el judici sense pagar cap preu, la defensa dels acusats va deixar Forcadell en una situació molt delicada. A la vista, l'advocat de Mas va afirmar que després de fracassar amb l’aleshores president de la Generalitat, el Tribunal Constitucional va aprendre dels errors i va dictar una ordre clara per a la presidenta del Parlament, que va ser degudament notificada. Aquesta, i no cap altra, serà la clau de volta dels procediments.

El judici de la setmana passada va servir com a aperitiu de la nova etapa que ara s’obre, una resurrecció política del president Mas i unes entitats sobiranistes que van demostrar una capacitat de mobilització insòlita en un dia feiner. Però tot plegat quedarà en una anècdota si el judici a Carme Forcadell tira endavant: aleshores veurem si, tal com deia Artur Mas, “la desobediència és un marc mental que ha intentat imposar la CUP”. Inhabilitar una presidenta del parlament durà a un acatament o una desobediència, i no hi haurà mitges tintes.