Lee aquí la versión en castellano del artícul de Jonathan Martínez.

M'agrada ensumar en les enquestes d'aprovació dels líders polítics, no tant pel que diuen sobre els líders polítics com pel que revelen sobre les societats i els temps històrics. Pensem en el CIS. El baròmetre del 2014, per exemple, preguntava als ciutadans per la seva confiança en la monarquia. Els ciutadans donaven al rei un raquític 3,7 sobre 10, així que Espanya va canviar de rei i el CIS va deixar de preguntar per la monarquia. I santes pasqües.

Qui vulgui comprendre d'una ullada la paranoia post 11-S i les seves guerres petrolíferes, hauria de donar una ullada a les enquestes de Gallup sobre George W. Bush. L'aprovació presidencial dibuixa una línia irregular de descens i al final de la segona legislatura s'enfonsa per sota del 30%. Tot i això, s'adverteixen dos pics d'èxit a la gràfica. Un correspon als atemptats del World Trade Center i la invasió de l'Afganistan. L'altre correspon a la invasió de l'Iraq.

Es parla molt dels gestos populistes que fan els governants amb l'esperança de remuntar una mala enquesta, però no es parla tant dels despropòsits que són capaços de dur a terme quan les gràfiques els donen suport, quan la retòrica d'exaltació nacional ha calat amb tanta vehemència que tots els matisos desapareixen del debat públic. Després de l'11-S, quan la seva aprovació era del 90%, Bush es va atrevir a tot. A la violació dels convenis de Ginebra. A la legalització de la tortura. A la massacre indiscriminada de civils.

A Occident, la propaganda de guerra ens parla dia rere dia d'un Putin afeblit o dels molts ciutadans russos que s'expressen contra els bombardejos. Només cal revisar els indicadors de Levada-Center per adonar-nos del miratge. L'aprovació de Putin, que s'havia precipitat fins al 59% durant les restriccions de la pandèmia, va enfilar-se de cop fins al 83% com a resultat de la invasió d'Ucraïna. Els seus pics més alts de popularitat, que arriben al 89%, corresponen a les primeres fases de la guerra del Donbàs i a l'annexió de Crimea.

Levada-Center també pregunta als russos per la seva actitud cap als Estats Units. Com un mirall dels índexs d'aprovació presidencial, els pics més alts d'animadversió corresponen igualment al 2015 i al 2022. Als Estats Units, Gallup segueix prenent la temperatura dels seus líders polítics durant aquest tardà rebrot de guerra freda. Biden no sembla treure partit del suport militar a Ucraïna i els seus índexs d'aprovació romanen en un escanyolit 40%.

Ara que el Govern alemany estudia l'enviament de tancs Leopard a Ucraïna, ara que la diplomàcia té tan mala premsa i tan mal futur, ningú no ens diu de quina manera els socis de l'OTAN pretenen atenuar la popularitat de Putin més enllà dels contes de fades que ens subministren cada dia els nostres mitjans lliures. L'escalada bèl·lica no ha servit. No han servit les sancions. La guerra només engendra més guerra. Més desvaris autoritaris. I més enquestes disparades.