Ja falten menys de 130 dies pel 9 de novembre, això ja gairebé ho tenim aquí. Ho afrontem amb moltíssima il·lusió totes aquelles persones que durant anys hem lluitat perquè el nostre país pugui exercir el dret a l'autodeterminació que li pertany.
Catalunya ha decidit el seu camí per exercir aquest dret: un referèndum (aquí li diem consulta), on els catalans podran votar si volen que Catalunya esdevingui un estat independent. Molt bé. Com que som una nació, hem decidit triar aquest camí. Aquest camí traçat compta amb el suport popular en multitudinàries mobilitzacions i en les darreres eleccions al Parlament, i està fora de dubte que aquest 9 de novembre votarem sobre la independència. O no?

Van passant els dies i el més calent és a l'aigüera. En determinats sectors es comença a notar certa ansietat: com és que el referèndum encara no està convocat? Per què no s'ha aprovat encara la Llei de consultes, després de gairebé tres anys de tramitació al Parlament? Com solucionarem aspectes com el cens electoral, administració electoral o els col·legis electorals? Tenir solucionats aquests aspectes ajudaria a tenir la seguretat que el 9-N votarem i, per tant, a dedicar-se a allò més important en aquesta recta final, la campanya perquè la convocatòria sigui tot un èxit.

A aquests dubtes, diguem-ne tècnics, s'hi afegeixen d'altres més importants, els polítics. Des de diversos sectors, tant polítics com cívics, escoltem que “no ens deixaran fer el referèndum”. Certament som un poble sotmès durant molts anys, però si volem guanyar hem de canviar el xip. Si som una nació i volem fer una cosa, ningú no ens podrà aturar. Però allò més preocupant és que darrerament alguns, no només diuen que no ens deixaran fer el referèndum, sinó que ja plantegen (i es preparen) per escenaris alternatius. Aquests possibles escenaris, a més de la incertesa que comporten, suposen un problema de credibilitat. Quina credibilitat interna i internacional tindrem com a país si hem dit que volíem fer un referèndum i a la mínima acotem el cap perquè Espanya “no ens deixa”? Siguem valents i conseqüents: cal que les institucions posin les urnes pel referèndum el 9 de novembre digui el que digui Espanya. I no patim que tot sortirà bé. En l'escenari més rocambolesc possible, la imatge d'uns senyors amb tricorni enretirant urnes, també ens donaria la victòria i caldria procedir a la declaració d'independència.

En aquest context, el paper dels Voluntaris pel Referèndum esdevé clau. Quin és el paper d'aquest cos? En primer lloc, informar: aquests dies arreu del territori estem informant sobre els aspectes tècnics i polítics que envolten el 9-N, per esvair dubtes. Estem explicant a tothom que tots els possibles problemes es poden solucionar si tenim allò més important: voluntat política de tirar endavant la consulta, essent conscients que s'haurà de fer amb l'oposició ferotge d'Espanya. També informem sobre la pròpia iniciativa dels voluntaris, per anar-la engruixint dia rere dia. En segon lloc, pressionar: per si a algú li entren els dubtes o li tremolen les cames, que sàpiga que té a la seva disposició un cos de voluntaris i voluntàries que no tenim por, i estem disposats a fer allò que calgui per fer possible el 9-N. I en tercer lloc, per assistir en tot allò que calgui el 9-N i els dies previs: per formar part de les meses electorals (la Generalitat no tindrà la capacitat coercitiva que té l'Estat per fer que els ciutadans formin part de les meses, i ho haurem de suplir amb voluntaris), d'apoderats i interventors per garantir joc net durant la jornada, informant a la gent d'on es troba el seu col·legi electoral (pensem que alguns poden ser diferents a les eleccions habituals), o bé ajudar a les persones amb problemes de mobilitat i d'altres, en són alguns dels exemples.

La força del poble pot superar els entrebancs que ens està posant (i en posarà molts més) Espanya. Només si ens mantenim units, forts, exigents, no ens desviem del camí traçat i, a més, ho fem amb el somriure de qui sap que té la victòria a tocar, guanyarem!