Aquest 2019 "toquen" eleccions sindicals a la Generalitat de Catalunya i una de les novetats que planteja la "patronal" és que l'exercici del dret a vot es faci telemàticament, vaja, que el vot no sigui amb les urnes de tota la vida sinó amb vot electrònic.

Davant d'aquest anunci sobre el canvi de sistema de vot segur que ens trobarem dos col·lectius de persones: per una banda els extremistes (tant els hooligans del vot electrònic com els més detractors que consideren que internet és una arma que carrega el dimoni) i per l'altra banda, un gran nombre de persones que no els provoca ni fred ni calor.

En tot cas, per uns i pels altres caldria fer algunes reflexions, encara que siguin informals per analitzar les que té això de votar electrònicament a les eleccions sindicals, és el que podem anomenar els "falsos rumors sobre el vot electrònic", alguns altres en dirien "avantatges i inconvenients" o fins i tot alguns altres ho inclourien al reguitzell d'excuses per no fer servir aquesta modalitat de vot.

Segur que ens trobem persones que ens parlaran de "hackers russos que vindran a manipular els resultats de les eleccions", sobre aquesta afirmació en podem dir tenir opinions diverses, però la veritat és que té la mateixa credibilitat com l'existència de l'home (o la dona) del sac, a tothom li fa por, però encara no l'hem vist mai i en tot cas, seria difícil imaginar-se als russos (o d'on siguin) amb un interès a manipular la composició dels òrgans de representació sindical de la Generalitat de Catalunya.

També trobarem un argumentari de caràcter jurídic, que sempre vesteix molt, "cal canviar la llei per poder votar electrònicament", aquesta és la típica resposta d'aquelles persones que necessiten una excusa per evitar el vot electrònic (o qualsevol altre canvi). Sobre aquesta afirmació podem tenir dos posicionaments; el primer de caràcter jurídic i formal que comporta que qualsevol canvi ha de passar per la llei i unes altres visions, garantistes però menys buròcrates que parlen de garantir els principis bàsics, que no són altres que el vot ha de ser secret, personal, lliure i directe.

Cert que la normativa diu que calen unes urnes, que calen unes paperetes, però això és merament instrumental i només cal garantir els drets bàsics... i per si de cas, el 2015 un jutge de Madrid ja va indicar que el vot electrònic era vàlid encara que no es parlés expressament a la normativa, ja que s'entenia que la descripció de "com votar" (urnes i paperetes) era quelcom instrumental.

Hi ha qui parlarà de les capacitats i habilitats sota el motiu "no tothom sabrà com votar", per donar resposta a aquest argument només cal tenir present que el personal públic de la Generalitat de Catalunya viu com una aventura el portal ATRI, de manera que per demanar un permís a través o participar de qualsevol concurs de trasllats cal fer una veritable gimcana digital, de manera que una vegada fetes aquestes accions digitals això de votar digitalment ha estat molt i molt senzill.

En relació a l'argument de la por: "amb el vot electrònic es poden fer trampes", és cert, es poden fer trampes i també a les presencials, podem fer una llista molt gran de pucherazos electorals amb sistemes "clàssics" i també alguns amb vot digital, però això no evita que se segueixi votant amb urnes, oi? Una il·lusió que argumenten els més "fans" del vot electrònic és "amb el vot electrònic vota més gent", a veure, no demanem al sistema que la gent tingui interès per votar, això és cosa de qui es presenta i de les seves propostes i la veritat és que si ens mirem alguns sindicats, ja és normal no voler votar...

En tot cas sí que el vot electrònic ofereix un seguit d'avantatges que poden incrementar el nombre de votants: és molt fàcil votar si tenim l'urna al nostre edifici, però sabem que no tots els electors tenen urnes al seu centre o lloc de treball...o quantes persones que gaudeixin de vacances, permisos, llicències, assumptes personals o que el dia de les eleccions treballin fora del centre de treball aniran a votar? I la resposta de "tens el vot per correu" acaba semblant-se com intentar votar a les eleccions polítiques des de l'estranger, que el dret el tens, però a la pràctica és un esport de risc.

Sobre la confiança en les tecnologies i en la pròpia Generalitat tenim "no estem preparats tecnològicament", és un rumor del qual encara no en tenim proves, cert que a vegades els desenvolupaments tecnològics fallen i costa fer-ho bé, però no hi ha moltes plataformes de vot electrònic ja construïdes, no cal que ara "inventem" una de nova.

Una de les frases que sentim sovint és "mai s'ha votat electrònicament a Catalunya", això és una mentida absoluta, moltes universitats catalanes fan servir aquest sistema per escollir els seus òrgans de govern, oi que no heu sentit notícies al respecte? Doncs això també és perquè no han tingut problemes en fer-ho... i també a entitats, com al Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, Òmnium Cultural... Per tant el vot electrònic s'ha fet servir i ara no cal començar a tornar a fer, de nou, proves pilot per veure què passa...

Una altra mentida prové del sector més favorable i diu que "votar electrònicament és més econòmic", i això no és cert, o bé ens pensem que no costa diners fer una plataforma de vot electrònic? Ara bé, el que sí que és veritat és que és molt més ecològic que imprimir milers de paperetes de vot i de sobres que posteriorment es llençaran.

Una de les darreres excuses radica en la síndrome del "conflicte de competències", un argument molt dels governs, sobre qui té o qui no té la competència per fer-ho, en el cas que ens ocupa, la competència la té el Govern de la Generalitat i el compromís radica al Pla de Govern de l'actual legislatura, per tant caldria anar veient que no es pot ajornar per un "em toca a mi i no a tu, però jo no ho faig", en castellà en dirien "es como el perro del hortelano..."

En definitiva, podem anar cercant més "excuses", "rumors" o qualsevol altre "argument", però segurament el que cal veure és que el vot electrònic, en un entorn concret com són les eleccions sindicals de la Generalitat no fan altra cosa que aprofundir en eines que milloren la qualitat democràtica, en aquest cas de la tria de la representació sindical.